"De Dürer a Morandi" a CaixaFòrum Girona

Fins al 5 d'agost CaixaForum Girona, del carrer Ciutadans presenta l'exposició De Dürer a Morandi. Als joves d’avui, natius digitals, tal com els anomenem, potser els resulta estrany que un artista continuï fent ús del gravat, sobretot si es té en compte que una de les principals funcions que ha tingut aquesta tècnica al llarg de la història és la de multiplicar imatges, ja fos per difondre determinats conceptes o per simple expansió i coneixement de l’obra i la tècnica d’un determinat artista. Estant com estem en l’era del “copiar, tallar i enganxar”, fa molta falta que exposicions com la present demostrin que la multiplicació d’una imatge, tant abans com ara, no està renyida amb l’esforç, la tècnica, la complexitat i la creativitat, les mateixes que pot tenir una obra original. I és que contemplant les obres presents hom s’adona que la reformulació dels conceptes original i còpia no comença amb la irrupció de les noves tecnologies, només cal fer un cop d’ull a un dels gravats de Dürer per veure que al segle XVI les diferències i els límits entre la importància i la sensibilitat d’una còpia amb un original eren ja dispersos. La mostra, amb una posada en escena extremadament cuidada i donant màxim protagonisme als clarobscurs, les gammes de tintes i les incisions de les obres mestres exposades, es divideix en set seccions organitzades per ordre cronològic, des dels inicis dels gravats lligats a la invenció de la impremta i sobretot a la representació bíblica, fins a una visió actual del gravat en què s’exposen les diverses tècniques utilitzades. La col·lecció de peces exposada prové directament de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex, creada a Lausana el 1977 i ara dipositada al Museu Jenish, a Vevey (Suïssa). Amb una mescla d’espiritualitat, sensualitat i tècnica, l’espectador comença el recorregut pels gravats de Dürer, la majoria relacionats amb els textos sagrats, que aconsegueixen transportar l’ull cap a una precisió de línies i clarobscurs absolutament extraordinaris. Més de 130 gravats exposats donen la oportunitat de contemplar la visió de Rembrandt sobre el Nou Testament. D’Holanda a Itàlia per gaudir de les reproduccions de Canaletto a Venècia o Piranesi a Roma, les obres dels quals són una barreja de representació real i d’aportacions fantasioses. Al segle XVIII, i donant peu al classicisme francès, destaquen els gravats a l’aiguafort de Claude Lorrain i la seva capacitat per captar les subtilitats de la llum especialment als cabells. El gravat i el paisatge tenen dos protagonistes clars, Camille Corot i Rodolphe Bresdin. Mentre que la tècnica en estat pur ens l’ofereixen les peces de Claude Mellan o Jaques-Fabien Gautier d’Agoty, que realitzà un dels primers gravats en color. Des de l’aiguafort, la punta seca, l’aiguatinta, la litografia, el linòleum, el burí, el clixé-Verre o la xilografia, des de Rembrandt, que va experimentar tot el que la seva època li oferia en matèria de gravat, fins a Degas, que va demostrar tenir una creativitat fora de l’habitual, sobretot amb els resultats de color obtinguts, o Goya, que va fer dels gravats una forma d’expressió cabdal per entendre el conjunt de la seva obra, fins a la fragilitat de les peces de Morandi, grans noms de l’art europeu que se citen en una selecció que ajuda a entendre l’abans i l’ara de la nostra capacitat creativa. A la imatge, detall de "La melancolia" d'Albert Dürer.