Germán Consetti construieix la forma a la Fundació Arranz-Bravo

La Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet de Llobregat exposa fins al 16 de setembre una mostra de Germán Consetti. Germán Consetti és un escultor d’origen argentí que fa uns anys es va instal·lar a l’Hospitalet de Llobregat. La seva és una escultura de modelatge que fa a través de plecs de fusta massissa o engomada escollida o elaborada amb intenció prèvia i després treballada a cops d’aixa, com si es tractés de modelar una idea preconcebuda que cerca la imatge que pugui correspondre-li, normalment recorrent als símbols establerts de personatges mítics, Ulisses o Moisès, o al·legòrics o anecdòtics, com ara Cariàtide o Maternitat. En aquest sentit, l’escultor seguiria aquella curiosa idea proclamada per Miquel Àngel segons la qual l’escultura ja és dins el bloc o complex en el qual es treballa, però que cal decidir si s’aplica per aconseguir trobar-la el procediment de l’extracció o el de l’afegit. Pel que ens presenta en aquesta ocasió, diríem que es tracta d’aquest últim, atès que les obres –tant les elaborades amb fusta com les que elabora amb planxa de coure, de les quals parlarem tot seguit– són en realitat construccions que cerquen formalitzar i mostrar la idea que motiva les accions plàstiques. L’escultor hi afegeix algunes notes de color que actuen en sentit expressionista i en complementen una intenció simbòlica que deriva vers l’expressionisme plàstic. Les escultures elaborades amb planxa de coure, algunes de les quals assoleixen unes dimensions considerables, gairebé de tipus i amb pretensió monumental, són autèntics sargits estructurats al buit de retalls de planxa, retalls formalment heterogenis que possibiliten en gran manera la conformació que vol atorgar a les imatges simbòliques a les quals vol donar forma i presència. Convenientment corbades en funció de l’operativitat formal, un seguit de soldadures autògenes amb barretes d’aliatge de llautó i plata conformen les formes buscades, que deixen tanmateix l’impacte del buit, que actua en aquest cas com a element positiu i dramàtic per al conjunt escultòric. Certes escultures són barreges, acoblaments o conjuncions, en relació amb l’expressivitat desitjada, d’elements de fusta, ferro i pintura, com ara l’Àngel negre, en el qual cada un dels elements que entren en joc hi és amb la finalitat de l’expressivitat. L’altra cosa que cal assenyalar és que l’escultor voldria que aquestes obres tinguessin autonomia de mesures, d’emplaçament i de significació, objectiu que l’obliga en molts casos a dotar-les de complements de suport, aspecte que, potser, redueix l’impacte visual més net que seria el que reposessin a terra o sobre una peanya sense altre significat. Tanmateix, s’observa en la totalitat de les obres el ressò de Juli Gonzàlez. A la imatge, "Crani" de Germán Consetti.