Crítica i nostalgia de Rita McBride al MACBA

Fins al 24 de setembre el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta l'exposició Oferta pública/Public Tender de Rita McBride. El diàleg entre diferents llenguatges és quelcom habitual i no sempre fàcil. Habitual en un sentit intencional, és a dir, buscar el camí en el què dos o més llenguatges puguin interaccionar ha esdevingut una pràctica comuna a molts artistes. Però com dèiem, no sempre és fàcil, una cosa és voler-ho, pretendre-ho i l’altre aconseguir-ho. Entre la multiplicitat de fórmules possibles, l’enllaç d’arquitectura i escultura esdevé especialment paradigmàtic sobretot si tenim en compte la dificultat que pot venir donada per la pròpia estructura. I és precisament el concepte estructura el què es desplega amb tota la seva significació a través de l’acció de Rita McBride. Una estructura que al·ludeix directament al corpus vertebrador de la matèria però també a les estructures que marquen l’evolució d’un edifici al llarg del temps, aquelles marques de l’acció d’altri, aquell testimoni de l’acció institucional que va redefinint, també, l’espai. A Oferta pública/ Public Tender McBride recupera alguns dels seus projectes anteriors però atorgant-los una nova dimensió al fer-los dialogar amb l’edifici que acull les peces. L’artista duu a terme un acte de purificació del MACBA i aconsegueix dialogar també amb el temps des del moment que ens presenta l’edifici tal i com era quan es va inaugurar ara fa disset anys. L’artista exerceix un acció directa, crítica i no exempta de poesia: aconsegueix reflexionar sobre l’estratègia conceptual de Michael Asher, a través d’una superació dels codis que defineixen l’escultura minimal i la pròpia anàlisi de la crítica institucional, alhora que disposa un conjunt de peces que permeten parlar de la presència de l’acció a través de la nostàlgia d’allò desaparegut. Des del principi de l’exposició ens acompanya una dualitat, allò present i allò absent, la visió d’allò que ara es presenta visible i la no visió del què hauria d’haver. L’artista juga amb diferents escales i materials, utilitza múltiples llenguatges amb la única finalitat de reflexionar sobre el significat de l’espai museístic. L’aprofundiment en la lluita entre el funcionament del museu i la seva arquitectura crea una transparència que connecta la funció pública i artística. Un espai que no es disposa a acollir les obres sinó a crear un diàleg amb aquestes a través del seu retorn a l’origen. La reflexió ens permet sortir dels murs del museu i pensar en la situació actual. Podem asseure’ns sobre l’estructura a mode d’amfiteatre Des Moines, Iowa, Estats Units. Tribuna a l’arena i empatitzar amb les imatges del vídeo Dia rere dia, a on com bé declara l’artista, no serà difícil pensar en l’evolució de les relacions entre les ambicions públiques i urbanes d’una ciutat qualsevol. A la imatge, "Arena", 1997 de Rita McBride. Col·lecció MACBA.