"Número tres. De la casa a la fàbrica" a la Virreina Centre de la Imatge

La Virreina Centre de la Imatge presenta fins al 30 de setembre Número tres. De la casa a la fàbrica. El 2005, la Fundació Antoni Tàpies mostrava part de l’arxiu filmogràfic produït pel moviment polonès de cinema amateur entre els anys 50 i 80, i recollit pels artistes britànics Neil Cummings i Marysia Lewandowska. L’oci s’organitzava a través de clubs de fàbrica patrocinats per l’Estat en l’era socialista, i un dels més populars era el de rodatge de pel·lícules, que en general tractaven sobre l’amor, el desig i el treball. El vincle entre casa, fàbrica i vídeo que fan aquests col·lectius anticipa l’ús creatiu que en faran els artistes nord-americans els anys 60 i també la reflexió que Jean-Luc Godard, juntament amb Anne-Marie Miéville, en fa el 1975 en fusionar el tema casa i fàbrica. De fet, Godard s’acosta al cinema atret per l’enllaç entre forma cinematogràfica i realitat social. Numéro Deux mostra la vida domèstica d’una família proletària durant tres generacions en un pis de protecció oficial. Godard pensa la casa com un centre de producció, una fàbrica. Els comissaris Pascal Beausse i Pascale Cassagnau, responsables de la col·lecció de fotografia i de la d’audiovisual i multimèdia del Centre Nacional de les Arts Plàstiques de França, respectivament, exploren la col·lecció del CNAP per fer-ne precisament una relectura de les formes, les idees i les figures que Jean-Luc Godard revisa a Numéro Deux. Les obres seleccionades fan diverses aproximacions a l’itinerari entre la casa i la fàbrica tot establint paral·lelismes o extrapolant la dinàmica productiva del treball a tots els àmbits, fent un recorregut de diferents representacions contemporànies de la vida domèstica, dels territoris urbanitzats, del que envolta l’amor i el treball, a més de les estructures de la parella, la família, l’economia i la societat. Les mirades projecten les problemàtiques que s’han accentuat i reformulat sota l’impacte de la mundialització. En aquest sentit és eloqüent el vídeo de Mika Rottenberg, en què unes dones realitzen tasques enigmàtiques i inversemblants en una fascinant línia de muntatge. El resultat final és una única escultura, que apareix fotografiada a mida real en la mà de la galerista Mary Boone. L’exposició aplega destacats noms de la fotografia, com ara els de Robert Adams, Darren Almond, Maria Thereza Alves, Joël Bartoloméo, Yves Bélorgey, Claire Chevrier, Philippe Durand, Harun Farocki, Pierre Faure, Cécile Hartmann, Guillaume Janot, Valérie Jouve, Francis Morandini, Jean-Luc Moulène, Marc Pataut, Mika Rottenberg, Paola Salerno, Allan Sekula i Bruno Serralongue. A la imatge, "Chevaux" de Francis Morandini, 2008.