El director de cinema gal·lès Peter Greenaway ha destacat per les seves produccions, en les quals el cinema i la pintura mantenen una estreta relació.
La galeria Lassaletta exhibeix, fins a finals de juliol, una mostra de pintures realitzades per Greenaway, un vessant més desconegut del polèmic director que suposa una oportunitat per conèixer amb més profunditat la creació del gal·lès. Nascut a Gal·les i educat a Londres, Peter Greenaway es va formar com a pintor i va començar a fer les seves pròpies pel·lícules el 1966.
Ha continuat fent cinema amb una gran varietat d’estils, que també han influït en el seu treball curatorial i ha fet exposicions i instal·lacions a Europa des del Palazzo Fortuny de Venècia, la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Museu Boymans van Beuningen de Rotterdam i el Museu del Louvre de París. El 2006 Greenaway obre amb La ronda de nit de Rembrandt una sèrie de diàlegs entre el cinema i la pintura –Nou Pintures Clàssiques Revisitadas–, que ha continuat fent en col·laboració amb la Change Performing Arts l’any 2008 amb una instal·lació multimèdia sobre el Sant sopar,de Leonardo da Vinci (presentat a Melbourne i a l’Armory de Nova York), i el 2009 amb Les noces de Canà,de Veronese, a la Fundació Cini a l’illa de Sant Giorgio de Venècia.
Sempre provocador, Greenaway ha confessat recentment que el cinema havia mort i que d’aquesta mort anunciada del cinema ha nascut el seu interès pel videoart, amb el propòsit de “desconstruir la idea de la pantalla única i de trencar amb la narrativa tradicional del cinema”.
A la imatge, "The Third Wave" de Peter Greenaway.