L’obra d’Assumpció Mateu (Girona, 1952) es presenta al Palau de l’Abadia fins al 28 d’agost. Les creacions d’Assumpció Mateu sempre han estat lligades a la tendència informalista que ha trobat en les temàtiques relacionades amb la natura i el paisatge, els millors vehicles d’expressió.
La natura li ha servit, a Mateu, per expressar els estats emocionals de l’artista. El seu treball està dins del que anomenem genèricament “la retòrica del silenci”, d’estar i no estar en silenci.
La necessitat d’explicar-se al món, la curiositat, la temptació pel que és sensible i les preguntes, més infinites que les respostes, són alguns dels elements que configuren el llenguatge artístic de Mateu.
La seva obra ens interpel·la més enllà de les insinuacions que dibuixen les subtilitats de l’aigua, l’aire, la terra i el foc, per treure l’entrellat del misteri de la vida.
Assumpció Mateu entra en la forma per trencar-la i expressar d’alguna manera el que està passant a dins. Reprodueix el trencament interior en trencar la forma visual. Parla en el silenci i en els límits, en una poètica del tall de les pells, les capes, dels colors… del trànsit entre el nostre moment viscut i la pintura que pot parlar amb imatges i principis de realitat, després d’haver après que al darrere de la realitat hi ha moltes altres realitats.
L’obra d’Assumpció Mateu requereix d’un espectador actiu en la mesura que ella no busca mai un impacte ràpid… les seves pintures existeixen en un silenci inquietant i tan sols en una experiència que tendeix a la durada es va captant el que pretén.
A la imatge, "Essència", 2012 d'Assumpció Mateu.