El 2 de setembre de 2019, la Sala Fènix, al carrer Riereta, 31, de Barcelona, acull la presentació de la temporada 2019-2020.
On acaba el feminisme i comença la crítica social? No son, però, en el fons, la mateixa lluita? És possible parlar d’identitat i antiracisme com a dues matèries separades? A la vida, com en el teatre, les matèries es fonen, i com en una acalorada conversa, passem de defensar els drets humans a criticar els horrors de la guerra, a declarar-nos enemics del capitalisme i jurar-nos defensar el feminisme o lluitar per a definir (i fer respectar) nostra pròpia identitat.
Jacques Lecoq, el pedagog francès del segle XX, declarava els estils teatrals com a territoris amb fronteres indefinibles, ambigües, per les quals el comediant circulava sense passaport, i per damunt de tot, sense por. D’acord amb això, aquest any la Sala Fènix planteja la seva programació com un continent, una bast territori en el qual habiten Territoris sense fronteres, amb espectacles que es planten en diversos terrenys d’identitat pròpia, però propers a d’altres àrees on la rigidesa dels estils es difumina i sorgeixen noves identitats, inclassificables i sense etiquetes que estableix la llei.