Thierry Savatier i "L'origine du monde" de Gustave Courbet

Existeix apetit en l’ull del que mira. (Aquest és) el valor de la pintura, que hauríem de buscar en un plànol molt menys elevat del que ens pensàvem. (Lacan). Thierry Savatier descriu la imatge que mostra una jove amb les cames obertes com la d’una bruna amb caràcter. L’origine du monde, de Gustave Courbet: Tot en aquest quadre, fins i tot el títol, ens captiva. En un principi, aquest títol ens recorda que tots procedim d’una immersió primitiva en el ventre matern. Tanmateix s’imposa el joc de paraules sobre el qual Lacan –antic propietari del llenç– reflexiona: ori, del llatí os, oris, boca, obertura, entrada, i gyne, del grec gune, la dona. L’entrada, l’obertura, l’orifici del qual tot home ha sortit i al qual el desig empeny, més tard, a penetrar. Dins la trama es descriuen els personatges de societat i l’ambient dels salons parisencs del Segon Imperi. Pel que fa a la model retratada en aquest quadre, podria haver estat Jeanne de Tourbey. Jeanne era una coneguda cortesana salonière freqüentada per l’alta burgesia i que va acabar obrint al públic el seu propi saló. El primer propietari del quadre va ser l’adinerat dandi i diplomàtic turc –tal vegada promotor del quadre–  Khalil Bey. La nostra protagonista mai es negava a res en el seu cercle d’amistats parisenques. Si la fantasia superava una mica allò considerat normal, n’hi havia prou de fixar un preu: el diplomàtic ja havia intentat trobar els límits de la seva amant quan es va interessar pel preu en què ella valorava “la virginitat del seu cul” (71). Aquest clima era present en l’ambient distès de l’alta burgesia conservadora que elevava la prostitució –igual que l’art– a la categoria de joiós passatemps de saló. Khalil hauria exhibit aquest quadre a la cambra de bany del seu luxós apartament de París. Per completar l’obra, Khalil hi va afegir una cortina verda. Va cobrir el quadre no tant per pudor sinó per generar l’expectativa davant els seus invitats d’alguna cosa oculta, del misteri del cos de la dona per ser desvelat. Finalment, la intervenció de Khalil en l’obra de Courbet marcaria remakes posteriors com ara l’Étant donnés, de Marcel Duchamp, o fins i tot inspiraria el psicoanalista Lacan en les seves reflexions sobre el desig i la mirada. Thierry Savatier traça en el seu llibre la història del quadre L’origine du monde, de Gustave Courbet. És un breu estudi d’història de l’art que recull els detalls i les reflexions enregistrades que va suscitar –sempre atenint-nos a les paraules exactes de l’autor– aquest cony memorable.