La fragilitat del moviment de Mona Hatoum a la Fundació Miró

La Fundació Miró de Barcelona presenta fins al 21 de setembre Projecció de Mona Hatoum. Es fa difícil presentar una exposició sobre el treball d’una artista com Mona Hatoum (Beirut, Líban, 1952) i obrir noves línies de lectura. Presentar no només aquelles peces clau dins la seva trajectòria, conegudes per molts, sinó també peces que per criteris desconeguts o per l’atzar han quedat fora d’algunes de les mostres que s’han organitzat anteriorment.  De fet, caldria revisar, també, què volem dir amb l’afirmació de peces clau, potser seria més encertat parlar de peces reconegudes, ja que com veurem sovint és indispensable saber recollir creacions que han restat en silenci i que no només esdevenen indissociables a una lectura evolutiva, sinó que ajuden a obrir lectures i a poder aportar criteris d’interpretació alternatius. Amb motiu del tercer premi Joan Miró, atorgat el 2011, s’ha organitzat la mostra titulada Projecció a la Fundació Joan Miró, on es reuneixen una quarantena de peces dels últims vint anys, amb cert predomini dels darrers temps i amb la première titulada Turbulència (2012). Com dèiem anteriorment, la mostra presenta un línia curatorial que ha sabut intercalar passat i present tot recuperant algunes de les obres que han passat més desapercebudes i que, com podem comprovar, es revelen en un doble sentit suggerents i imprescindibles per aprofundir en una lectura àmplia i deslligada d’etiquetes i referències geopolítiques. És inevitable, alhora, parlar de Hatoum i no pensar en el Líban, en el conflicte que comporta el context i, encara més avui, en el fet de ser dona en un món musulmà, en tot un seguit de tensions entre allò que esdevé contemporani i la tradició. Però cal parar atenció al fet individual i saber què ha estat per a ella, com ha viscut algunes de les contradiccións, si és que en podem dir així, i no obviar, com diu Agamben, que allò contemporani no és res més que ser capaç de projectar la foscor del temps en què vius. Des d’aquests supòsits, l’exposició  Projecció ens ofereix l’oportunitat de completar un recorregut, de reflexionar sobre possibles procedències creatives, i alhora, com molt bé suggereix la seva darrera producció, assumir que el món i allò que condensem a partir del fet artístic es presenta en continu moviment i subjecte a canvis no sempre previsibles. A la imatge, "Suspesos" de Mona Hatoum.