Un passeig retrospectiu de Martínez Tarrassó al Castell de Benedormiens

L’exposició que presenta el Castell de Benedormiens sobre l’obra de Casimir Martínez Tarrassó (Barcelona, 1898-1980) aplega una seixantena d’obres, pertanyents a la col·lecció Martí-Ballart, que ens permeten fer un passeig retrospectiu per les etapes més representatives de la trajectòria pictòrica de Tarrassó i resseguir els temes més tractats pel pintor. Es podrà visitar fins al 16 de setembre del 2012. Martínez Tarrassó, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (La Llotja), fou coetani dels artistes de la denominada generació del 1917, com ara Emili Bosch Roger, J. Mompou, R. Durancamps, M. Villà, P. Créixams, J. Serra, A. Sisquella, A. Figueras, J. Mercadé, J. Amat, F. Domingo o R. de Capmany, entre d’altres. A Tarrassó se li atribueix també la influència del paisatgista Joaquim Mir. Escriu Conxita Oliver al text de l’exposició que l’obra de Tarrassó “conreà un paisatgisme lliure i directe que entronca amb la línia postimpressionista que caracteritzà l’estil dels pintors postmodernistes, amb els quals comparteix un cert primitivisme. Se’l pot considerar hereu de l’estètica mediterrània, la qual a Catalunya, a partir especialment dels noucentistes, ha estat desenvolupada per diverses generacions. Diferents comentaris crítics han trobat en la pintura de Tarrassó un record i una certa analogia de temes i de tècnica amb la de Mir i Raurich; tots dos, pintors significatius de la pintura catalana dels anys vint i trenta, que alhora van rebre influències dels fauvistes francesos de principis del segle XX”. A la imatge, "Jocs de primavera" de Martínez Tarrassó.