El MAMT presenta obra gràfica de Katia Acín

Fins al 23 de setembre el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) presenta una exposició d'obra gràfica de Katia Acín. Darrere els gravats de Katia Acín (Osca, 1923-Pamplona 2004) endevinem la presència d’una mà i, darrere d’aquesta mà, intuïm la mirada d’una artista intel·ligent i sensible. Amb gran talent per al dibuix i per a la composició, els seus treballs són una mena de cal·ligrafia molt elemental que transmet proximitat i que es construeix obra a obra, frase a frase, i que –especialment en les xilografies i linòleums– transmet la coherència d’una obra musical. Un dels encerts d’aquesta exposició és el fet de permetre una visió conjunta que ens facilita una bona aproximació al pensament profundament simple –però a la vegada d’una gran complexitat– de Katia Acin. La reflexió i la relació que les persones establim amb el nostre present i amb el nostre passat, que configuren la fragilitat del futur, són els eixos que recorren l’obra d’aquesta artista inclassificable, que va començar a produir obres a partir dels setanta anys, després d’acabar la carrera de belles arts a Barcelona i ampliar estudis a l’escola d’art i disseny de Tarragona. Vinculada al municipi costaner d’Altafulla, la influència en els artistes locals va ser considerable. Potser es troba a faltar en aquesta mostra alguna peça escultòrica o ceràmica dels darrers anys, obres fonamentals en el seu procés creatiu, que permeten una millor comprensió del conjunt. L’exposició està dividida en quatre àrees temàtiques: Dona, Treball, Mites i Esdeveniments tristos. En aquesta última sèrie, Acín s’enfronta als records de la seva adolescència a Osca, quan al començament de la Guerra Civil espanyola els seus pares van ser afusellats pels feixistes. En aquesta recuperació de la memòria personal predominen figures fosques, massisses i pesants. La reflexió sobre el passat es fa partint de la presència omnipresent del pare, com si, amb molta sensibilitat, la filla volgués reprendre el treball del pare –en sèries com ara Els Portadors– per intentar anar un pas més enllà. No continuar exactament el treball del pare, no almenys de manera física, sinó més aviat intentant entendre què hi ha dins seu d’aquell home. A la imatge, detall de "Gran mujer IV" de Katia Acín.