La Fundació Arranz-Bravo ret homenatge a Josep Maria de Sucre

La Fundació Arranz-Bravo homenatja a la figura de l’escriptor i pintor Josep Maria de Sucre (Vila de Gràcia, Barcelona 1886-Barcelona, 1969), a partir de cinc propostes visuals realitzades per dues generacions diferents de creadors: d’una banda, Antoni Llena i Arranz-Bravo, i de l’altre, artistes emergents que han exposat a la fundació (Miquel Gelabert, Martí Cormand, Diego Tampanelli). Les seves obres dialoguen amb deu dibuixos al pastell d’en de Sucre, tots ells inèdits, provinents de les col·leccions d’amics de l’escriptor, com el pintor i orfebre Jaume Mercadé i el propi Eduard Arranz-Bravo. La mostra s’inaugurarà el dijous dia 20 de setembre amb una performance de l’artista afincat a l’Hospitalet, Diego Tampanelli en homenatge al pintor i escriptor gracienc. L’exposició també recupera el documental Josep Maria de Sucre, filmat per en Joan Francesc Lasa poc temps abans de la mort de l’artista, el qual es projectarà de manera continuada mentre duri l’exposició. El catàleg que s’ha editat amb motiu de la mostra ve prologat amb un estudi actualitzat de la figura d’en de Sucre, a càrrec de l’historiador i crític d’art Àlex Mitrani. L’homenatge de la fundació Arranz-Bravo, és el tercer que es realitza a De Sucre amb 10 anys, després dels realitzats el passat any pel Centre d’Estudis Graciencs –en la commemoració del 125è aniversari del seu naixement–, i del que es va celebrar al Palau Moja (2003), sota la direcció de la crítica d’art Maria Lluïsa Borràs. Josep Maria de Sucre i de Grau va ser poeta, pintor i activista cultural. Freqüentà l'ambient d'Els Quatre Gats i s'encaminà ideològicament vers el socialisme i l'acratisme. És autor dels llibres de poesia Apol noi (1910), Ocell daurat (1920), Poema bàrbar d'en Serrallonga (1921), Poema de abril y mayo (1922). La seva primera exposició de pintures fou a les Galeries Dalmau de Barcelona (1922), però no es dedicà a aquesta art fins als seixanta anys, en unes condicions de preacrietat, a la seva torre de Gràcia. La seva obra es pot considerar expressionista i figurativa, al marge de qualsevol corrent establerta. Per aquest motiu ha sigut molt valorada per diferents generacions d’artistes des de la primera postguerra. Durant els anys quaranta de Sucre també s’implicà estretament en la promoció de l’art emergent. Va ser fundador del Cercle Maillol (1945) a l’Institut Francès de Barcelona, i del Saló d'Octubre (1948), entre d’altres iniciatives. A la imatge, obra de Arranz-Bravo.