Amnistia fiscal i obres d'art

L’amnistia fiscal és un procediment limitat en el temps mitjançant el qual serà possible que particulars o empreses regularitzin fins al 30 de novembre del 2012 (d’aquí la limitació temporal) la seva situació davant la Hisenda Pública; és a dir, es podran treure a la llum béns o drets no declarats anteriorment pagant un 10% de l’import o del preu d’adquisició sense haver de pagar sancions ni recàrrecs administratius ni interessos de demora i sense témer una responsabilitat per delicte fiscal. No obstant això, els únics impostos que queden emparats per l’amnistia fiscal són l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost sobre societats (IS); en quedaran fora altres impostos, com ara l’IVA, l’impost sobre el patrimoni o l’impost sobre successions i donacions. Segons l’informe elaborat per la direcció general de Tributs del 27 de juny del 2012, Hisenda no vigilarà les persones o societats que s’acullin a l’amnistia. És a dir, no es realitzarà la comprovació aïllada de la declaració tributària especial, tot i que l’Administració Tributària pot efectuar aquesta comprovació amb l’unic objectiu de verificar que el que s’ha manifestat s’ajusta a la realitat. No obstant això, per permetre l’aplicació d’aquesta mesura s’ha de poder provar que amb anterioritat a l’1 de gener del 2011 ja s’era el propietari de l’obra d’art que es vol fer aflorar. Aquesta qüestió de l’acreditació de titularitat pot semblar intranscendent per a gairebé qualsevol bé, però no ho és quan del que es tracta és d’una obra d’art. La dificultat amb què es troben molts propietaris per acreditar la titularitat de les seves obres d’art és el fet que tradicionalment ha derivat en la no declaració de les peces (tot i que molts casos estiguessin exempts de l’impost sobre el patrimoni), a més del temor d’accedir al mercat; factors tots aquests que, sense cap mena de dubte, han condicionat el funcionament i desenvolupament del nostre mercat de l’art. Aquesta falta de prova respon al fet que l’obra d’art té una vida superior a la de qualsevol altre bé, per la qual cosa no és gens estrany que, quan anys enrere es comprés, fos en un moment en què no hi havia imposades obligacions formals (per a l’emissió d’una factura). I també que el valor de la peça d’art evoluciona amb el temps, raó per la qual sembla lògic que un col·leccionista que va comprar en el seu dia per un preu irrellevant no pensés a sol· licitar cap justificant de compra o no tingués la precaució de conservar-lo.En qualsevol cas, l’acreditació de la propietat serà un element fonamental per decidir si podem accedir o no a l’amnistia fiscal, una acreditació que, a falta de factura o rebut de la botiga de l’obra d’art, es pot obtenir amb altres tipus de documents que obrin la porta a poder donar solució a aquesta situació, que fins ara era difícil de resoldre. D’altra banda, un altre punt a tenir en compte en la valoració de l’acolliment o no de l’amnistia fiscal té relació amb l’anunci efectuat pel govern espanyol, a través del projecte de llei de lluita contra el frau fiscal, que recull que, a partir del 2013, qui mantingui béns o drets a l’estranger no declarats perdrà la possibilitat, si és descobert (cal recordar que nombrosos convenis internacionals recentment subscrits permeten al fisc obtenir informació de països fins ara opacs), d’acreditar que el seu origen és molt antic i que, per tant, l’exercici fiscal estaria prescrit. És a dir, d’aquesta manera s’elimina la prescripció i s’obliga a tributar com si s’acabés d’obtenir el bé. Així, s’haurà de pagar pel tipus marginal de l’impost de l’IRPF com si s’hagués incrementat el patrimoni en l’import corresponent al darrer exercici. I, a més, es podrà sotmetre a durs processos de delicte fiscal. Gràcies als aclariments donats pel Ministeri d’Hisenda en el citat informe del 27 de juny del 2012, s’han aclarit molts dubtes sobre l’amnistia fiscal, que fan que, ara sí, valgui la pena plantejar-se la regularització de béns i drets, incloses les obres d’art, i encara més si tenim en compte que les mesures contra el frau fiscal que està preparant el govern espanyol, tot ho indica, s’enduriran enormement, tal com ja hem assenyalat. M. Isabel Niño es advocada especialista en el mercat de l’art de NIAL Art Law. A la imatge, instal·lació de Feldmann al Museu Guggenheim.