El gran refugi de les economies emergents

La situació econòmica a l’Estat espanyol encara no remunta. El mercat de l’art segueix un altre camí i no per això veiem signes de debilitat; tot el contrari. Carmen Cervera ha venut l’obra La resclosa, de John Constable, per 28 milions d’euros, no sabem si es tracta d’un rècord, però sí que l’objectiu ha estat obtenir liquiditat; la fira de Basilea ha tancat amb esplèndids resultats; la fira d’Art Madrid realitzarà dues edicions anuals en comptes d’una per potenciar una mica més el nostre mercat intern; Joan Miró ha batut un nou rècord en la subhasta de Sotheby’s de Londres amb Estel blau (1927) amb una rematada de més de 26 milions d’euros, i, com és lògic, les grans fortunes continuen invertint en obres d’alt nivell. Un estiu aquest que ens mantindrà en suspens tot esperant el que succeeixi a començament de la tardor. Com en un tauler d’escacs, les fitxes s’estan movent, però en aquest cas frenèticament. Els col·leccionistes russos contraataquen i Vladímir Putin ha enviat un grup d’experts per negociar la compra d’una part de la col·lecció de la baronessa Thyssen; una estratègia que li va fantàsticament bé amb vista a negociar amb el govern espanyol, que veu com pot quedar-se sense el reclam artístic d’aquesta col·lecció. I és que els diners no tenen propietari i es mouen allà on obtinguin més rendibilitat. Una jugada perfecta per part de la baronessa després que el Ministeri de Cultura hagi invertit més de 18 milions d’euros en la catalogació, conservació i difusió d’una col·lecció que ara pot caure en mans alienes. No dubtem que sigui legal i que estigui en el seu dret a vendre-la, però no sembla ètic ni just. D’altra banda, no sabem fins a quin punt s’ha sabut negociar degudament la seva gestió, ja que en moments de crisi ni els que s’autodenominen filantrops, mecenes i amants de l’art i la cultura estan al marge dels interessos econòmics.

Quant a volum de negoci global del mercat de l’art d’aquest 2011, es va superar l’esgarrifosa xifra dels 11.500 milions d’euros, la més alta de tota la història. Pel que fa als nuclis geogràfics, el mercat es desplaça vertiginosament: la Xina va aconseguir elevar el 2011 les seves vendes d’un 26% a un 41% del mercat global de l’art; seguida dels EUA, amb un 26,6%; el Regne Unit, amb un 19,4%, i, ja molt lluny, de França, Alemanya, Suïssa i Itàlia, amb un 4,5% 1,8%, 1,4% i 1,2%,  respectivament. Els multimilionaris russos, indis i brasilers s’apunten al carro dels vencedors. Però l’Àsia es converteix en un escenari de batalla on lliurar vertiginoses licitacions que auguren nous rècords. El Vell Continent ha perdut el tren, els EUA entren en via morta i els xinesos s’atreveixen, i amb raó, a encapçalar un lideratge per la conquesta de l’espai: la conquesta de l’art ja l’han aconseguida. Nosaltres hem de consolar-nos amb les engrunes que queden en un terreny hostil en què cada dia que passa els preus dels nostres artistes són menors per no haver sabut promocionar-los degudament. És el moment d’aprofitar per comprar aquelles obres que en el seu temps ens vam deixar escapar i anar recuperant, en la mesura de les nostres possibilitats, el patrimoni perdut. Un bon moment per col·leccionar sense pensar en la inversió.

A la imatge, detall d'"Estel blau" de Joan Miró.