"AEnvers Girona. Mapes intangibles" al Bòlit, Centre d'Art Contemporani

ÆNVERS GIRONA_Mapes intangibles és una proposta catogràfica de la ciutat informal, que es fa al Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona fins al 9 de desembre. ÆNVERS GIRONA_Mapes intangibles consta de tres exercicis del que podríem anomenar cartografia creativa, que busquen la complicitat del visitant per recartografiar la ciutat de Girona i elaborar així uns altres mapes, que s’escapin de la bidimensionalitat del paper per esdevenir objectes emocionals. Es tracta d’una recerca d’aquelles unités d’ambience que singularitzen l’espai públic/social i que permeten una reelaboració de la forma de la ciutat. L’alteració dels punts de vista i de les eines cartogràfiques descobreix mapes subjectius, sensorials i quotidians. A banda del valor analògic, els plànols també són un molt bon instrument de comunicació cartogràfica amb uns valors tècnics i plàstics singulars. A més, tenen valor documental i abstracte, ja que poden ser el substitut perfecte per suportar tot tipus d’anàlisis, estudis i investigacions; també, com a idea, permeten aïllar en una parcel·la definida, com qualsevol obra intel·lectual o creativa, una determinada tesi, un concepte relacionat i fins i tot la mateixa experiència sensible, desvinculada del seu referent. Es tracta, doncs, d’una investigació sobre la contemporaneïtat gironina i que alhora és una proposta cartogràfica. Un dels principals objectius que té el projecte ÆNVERS GIRONA_Mapes intangibles és el de confrontar el ciutadà gironí al seu mapa, a la Girona dibuixada des de les estructures de poder per incitar-li el desig d’apropiar-se’n. S’ha volgut intervenir a la ciutat per convertir-la en un museu viu, desvincular-la de les pedres. Aquest treball d’indexació i patrimonialització de la creativitat i quotidianitat gironina vol ser una contribució a l’elaboració d’uns altres mapes gironins, intangibles (però representatius), fugint de la pedra i la monumentalitat que sovint hipoteca la identitat de les ciutats. Al mateix temps, s’ha pretès promoure una reflexió sobre la pràctica i l’objecte turístic per convertir el mateix ciutadà en turista de la seva pròpia quotidianitat i alliberar la ciutat de la seva monumentalitat per un instant, de manera que hom observi la vida per sobre de l’art, tal com proposava Guy Debord. Tanmateix, i en el marc de la cultura digital, també s’ha volgut fer una investigació cultural compromesa amb el canvi d’un paradigma cultural que va cap a una societat contributiva gràcies a la tecnologia cultural. Tenint en compte que gran part de la creativitat treballa amb suports digitals, s’investiga la producció i la transmissió del saber en un context de codificació numèrica que permet prolongar els debats. A més, les coordenades, els ginys electrònics, les mateixes accions en l’espai públic, indexats –de mil maneres possibles– o reproduïts sobre un plànol mut, dibuixen unes formes singulars i capritxoses que, sovint, adquireixen una gran plasticitat amb valor estètic. Recartografiar la ciutat de Girona per “proposar una altra metàfora possible de la realitat”, tal com deia Estrella de Diego. Un mapa és una metàfora i, per tant, un exercici de creació. Al mateix temps, i també com a conseqüència d’aquella, té unes possibilitats inesgotables, tant creatives com interpretatives. Aquesta constatació també ens porta a desvelar-li una altra característica que tot sovint resulta incòmoda. El mapa construeix realitat i defineix l’espai públic; per tant, és un producte ideològic. El mapa, a més, orienta cap on els seus creadors volen articular el seu discurs, de manera que la seva lectura no és mai natural. Aquest projecte no n’és una excepció. Tot i que aquest espai públic es planteja en la línia de l’espai públic de Jürgen Habermass, com a àmbit del conflicte d’interessos de la societat de classes. També se’l vol tractar com un àmbit que facilita una relació especial entre la creativitat i la societat gràcies a la incertesa intrínseca en la vida urbana. Així doncs, no tan sols serveix com a matèria primera de reflexió, sinó que s’ha convertit en espai creatiu, en el full en blanc. Tot sovint, l’acció artística en l’espai públic busca un contacte d’individu a individu, de manera que s’estableixi una relació íntima. Genera aquella antiimatge de Debord en la qual preval el temps viscut per sobre de l’espai, l’acció sobre la representació i de la vida sobre l’art. Aquest projecte és, en definitiva, un treball d’investigació contemporani i, com a tal, està subjecte a un procés de mutació constant. S’ha volgut intentar elaborar una recerca sense objectius perquè aquests no alteressin l’observació, s’ha combinat una voluntat determinada amb l’observació participant; uns treballs de reflexió social creativa amb una investigació oberta, i unes peces acabades amb processos participatius. A la imatge, Cartografia sensorial.