Notícies
El llibre de l'aigua de Joanpere Massana en dues galeries italianes
Anna Carreras i Aubets
ponts - 05/08/19
Joanpere Massana és Llicenciat en Belles Arts en l’especialitat d’Escultura per la Facultat de Belles Arts “Sant Jordi” de Barcelona. Professor de Volum i Coordinador del Departament de Volum a l’Escola Superior d’Art i Disseny Ondara Tàrrega, Conseller d’Art a l’Institut d’Estudis Ilerdencs Diputació de Lleida.
Amb el títol El llibre de l’aigua Joanpere Massana marca el principi d’una sèrie que inicia el seu periple expositiu al Palazzo delle Arti de Napoli, per continuar a la Pinacoteca de Jesi (Itàlia) i seguir a la resta d’Europa en forma d’exposicions individuals, col·lectives, fires i instal·lacions. Abartium presenta en aquesta exposició, una selecció de 7 obres catalogades de petit i mitjà format sobre paper i fusta.
La quarta dimensió, el temps, pren un rol important en El llibre de l’aigua on són innombrables les referències al córrer de l’aigua i per tant del temps: petjades de persones que hi ha passat o pedres desgastades del córrer dels rius. (...) Representa de fet, un viatge per rius i a mar obert. Està dedicat al lligam entre la pàtria de l’artista i el lloc de la –primera- mostra mitjançant la realitat cultural del Mediterrani que conjuga Catalunya a la ciutat de Nàpols. (...)
La pintura matèrica de Massana, no obstant els elements figuratius citats anteriorment, desenvolupa gestos i signes generosos que revessen en un abstractisme emotiu clarament derivat de la tradició de l’informe. D’altra part, el vesant narratiu del treball de Massana el lliga a la Transvarguarda original, campanya que desenvolupa un imaginari entre mite i fantasia, sovint fent referència als interessos primaris, com espai, temps i història.
El Segre com el Esino, atuells i matolls, canyes i peixos, pedreres i horts, tancats i rodons, lladres d'aigua i assassins de ribes. L'aigua com a expressió i origen mateix de la civilització. Sense un riu o una font no hi ha assentament humà, no hi ha pasturatge o agricultura, no hi ha artesania. Essencial com la llum del sol, indispensable com l'alternança entre el dia i la nit, l'aigua correspon a la necessitat primària de la set (dels homes i dels camps) i el riu constitueix el curs primitiu de connexió entre territoris i civilització . Com una terminació nerviosa posa en relació grups humans que d'una altra manera estarien destinades a quedar aïllades, transporta llavors i pol·len, afegeix cohesió entre poblacions d'una altra manera hostils entre elles. L'aigua transporta idiomes, hàbits alimentaris, imatges sumptuàries, tecnologia, maneres d'expressió.
Et poden
Interessar
...
