L'IVAM exhibirà, del 7 de novembre de 2012 al 6 de gener de 2013, l'exposició Del futur al passat. El Museu del Prado vist pels artistes espanyols contemporanis. Aquesta iniciativa és fruit del conveni de col·laboració entre la Fundació Amics del Museu del Prado (FAMP) i l'IVAM.
La mostra, patrocinada per JT International Iberia i comisariada per Francisco Calvo Serraller, reuneix 72 obres de 24 artistes de diferents generacions, estils i tècniques que han entaulat un íntim i fructífer diàleg amb l'art del passat atresorat en el Museu del Prado.
L'àmplia nòmina present en la mostra atorga un caràcter únic a aquesta convocatòria: Andreu Alfaro, Eduardo Rierol, Isabel Baquedano, Miquel Barceló, Carmen Calvo, Naia del Castillo, Eduardo Chillida, Cristina García Rodero, Ramón Gaya, Luis Gordillo, Cristina Iglesias, Carmen Laffón, Eva Lootz, Blanca Muñoz, Ouka Leele, Guillermo Pérez Villalta, Isabel Quintanilla, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Rivera, Gerardo Rueda, Antonio Saura, Soledad Sevilla, Susana Solano i Gustavo Torner.
Un interessant viatge que té el seu origen en dues exposicions que van confrontar artistes contemporanis i del passat organitzades per la Fundació Amics del Museu del Prado (1991 i 2007) i que, en aquesta ocasió, es fusionen per presentar-se com un tot en una proposta que demostra l'absència de fronteres entre l'ahir i l'avui.
La mostra pretén que el públic en contemplar les obres quedi fascinat per aquesta excepcional conversa, que no és simplement una conversa entre artistes vius i artistes morts, sinó una conversa sobre el viu en l'art al llarg del temps. Ahir i avui, si efectivament l'art és etern, és una qüestió sense importància. El que sí resulta fonamental és comprovar com els bons artistes no solament estimen i busquen les mateixes coses, sinó, conseqüentment, com parlen i s'entenen entre si perquè usen un mateix llenguatge. Aquest diàleg té com a llocs privilegiats per dur-se a terme els museus, creats amb la intenció de conservar el que és capaç de sobreviure dels gustos i els valors de diverses generacions. Així, doncs, els grans museus atresoren els nostres trets immortals, però solament compleixen amb la seva destinació quan les obres en ells conservades són objecte d'un renovat diàleg per part dels espectadors de cada nova generació.
A la imatge, una obra de Saura.