"Destil·lacions" de Jordi Gispert a l'Espai Mas d'en Dorra

Del 29 de setembre (19.30 h) a l’11 de novembre del 2012, l’Espai Mas d’en Dorra de Fortià presenta Destil·lacions de Jordi Gispert. Nascut a Salt en el si d’una família de pintors artesans, va decidir seguir aquest ofici i el practicà durant uns anys. Tot i  que va acudir  als cursos de l’Escola de Belles Arts de Salt, és un artista autodidacte i en la seva obra sempre hi ha molt present tot el bagatge adquirit  en els anys de pràctica de l’ofici d’artesà de la pintura. Des de la seva primera exposició individual feta l’any 1968 ha fet multitud  d’exposicions individuals i col?lectives. La seva obra s’ha exposat a Girona, Salt, Olot, Garriguella, la Jonquera, la Pera, Vilajuïga,  Torroella de Montgrí, Castelló d’Empúries, Barcelona i tamb  a Noruega concretament a Sandefjord; a  Italia  a  Onore;  a  Andorra;  al  Regne  Unit  a  Sothampton  i  a Winchester;  també al Japó, concretament a Osaka. Més  enllà de l  pintura s’ha  interessat  per  l’escultura  i  el  gravat  i  té  obra  pública  entre  la  qual sobresurt la seva escultura monumental Mururoa 95 instal?lada a Salt. Els  darrers  anys  ha  participat  diverses  vegades  a  la  Fira  d’Art  Madrid,  a  totes  les  edicions  de  la Ruta  de  l’Art  de  Castelló  d’Empúries  i  ha  ocupat  espais  emblemàtics  com  el  monestir  de  Sant Quirze de Colera. Amb  estudi  a  cavall  entre  Salt  i  Garriguella  és  un  dels  autors  ressenyats  en  el  Diccionari Biogràfic  de  l’Alt  Empordà  d’Inés  Padrosa  i  també  en  el  llibre  Emocions,  sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l’Alt Empordà, 1839?1959 d’Alicia Viñas. Antoni  Tàpies,  tot  parlant  de  Joan  Miró  en  un  text  de  l’any  1969  que  va  servir  de  pròleg  a  una obra  de  Yves  Bonnefoy  sobre  aquest  artista,  fa  notar  que  hi  ha  tot  un  seguit  de  lliçons  que  la pintura  de  Miró  ens  ensenya: “...Que  cal  de  tornar  a  buscar  la  puresa,  la  innocència  del primer  dia.  Que  hem  de  tornar  a  trobar  les  fonts  netes  sinó  volem  perdre’ns  en  unes  solituds, pretensioses,  plenes  de  falsedat  i  de  mentida.  Que  la  vida  és  lluita  i  sobretot  renovació.  Que sota  el  sol  mediterrani  l’excessiu  aplom  de  la  sensatesa  ha  de  ser  equilibrat  per  una  sana  i irracional exaltació pagana”. Si  pensem  en  allò  que  té  de  particular  la  pintura  actual  de  Jordi  Gispert  podríem  dir  que,  en bona  part,  el  que  deia  Tàpies  en  parlar  de  Miró  se  li  podria  aplicar  perfectament.  Perquè  les obres  que  configuren  l’exposició  titulada  Destil·lacions  són  una  lliçó  d’equilibri  entre  allò de  previst,  buscat  o  imposat  en  pro  d’una  exigència  compositiva  i  allò  sorgit  automàticament, per  accident,  allò  que  és    fruit  de  l’atzar,  allò  que  prové  del  desig  de  redescobrir  les possibilitats expressives d’alguns processos i d’alguns materials. Com  el  ceramista  que  expectant  es  prepara  per  veure  el  resultat  de  la  cuita  quan  obre  el  forn perquè,  malgrat  que  ha  intentat  preveure  quin  serà  l’efecte  del  foc  sobre  la  matèria,  sap  que l’actuació de l’atzar hi serà present, Gispert busca la sorpresa per la reacció dels materials amb els quals treballa i incorpora aquests accidents a la seva obra. La  profunditat  que  donen  les    veladures;  la  força  dels  regalims,  craquelats  i  gratats;  l’elegància que  confereix  la  presència  de  daurats  i  de  vermells;  l’amplitud  de  registres  que  transmet  la simfonia  de  textures  ens  apareixen  com  símptomes  d’aquella  innocència  primera  i  també  com un exercici de renovació. Perquè  parlar  de  l’obra  d’en  Jordi  Gispert  ens  obliga  a  parlar  d’un  artista  que  transgredeix  els gèneres  i  que  pinta  uns  paisatges  que  en  realitat  són  natures  mortes  o  que  tenen  un plantejament  pictòric  que  es  correspon  més  a  aquest  gènere  que  no  al  del  paisatge.  Davant  les  seves  peces,  ens  adonem  que,  més  que  haver  penetrat  a  través  de  retina,  tenen  quelcom de tàctil, d’aprés a través del fregadís de l’artista amb el món que l’envolta. En l’actual exposició a l’Espai Mas d’en Dorra Jordi Gispert ens presenta un seguit de peces que ell  anomena  Avions,  un  joc  de  formes  primitives,  sorgides  espontàniament,  extretes  de l’inconscient,  formes  elementals  que  transmeten  ingravidesa,  que  han  estat  destil?lades  fins  a aconseguir  que  siguin  espirituoses,  que  siguin  contundents  i,  paral?lelament,    tendeixin  a evaporar?se, a surar.  Destil·lacions  és  una  exposició  que  ens  permet  veure  un  Gispert  madur,  potent,  que desprèn  sensualitat,  que  respira  optimisme  i  que,  a  través  de  la  vista,  ens  transmet  tota  mena de  sensacions  tàctils  i  ens  ofereix  unes  composicions  magistrals  perquè  estan  depurades, perquè  tenen  aquella  innocència  del  primer  dia,  aquella  sana  i  irracional  exaltació  pagana destacada per Antoni Tàpies en parlar de Joan Miró. A la imatge de Josep Algans, una obra de Gispert.