"De París a Nova York" a través dels gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut

Els segles XIX i XX van ser protagonistes d’una gran evolució en el món de l’art i el seu mercat, una evolució que va suposar també un canvi de capitalitat que va desplaçar l’epicentre artístic d’Europa a l’Amèrica del Nord, de París a Nova York, en una transició sòlida però mai acabada. Aquest és el relat que proposa al visitant l’exposició De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, produïda per l’àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb la Col·lecció Gelonch Viladegut, el Museu Comarcal de Manresa i el Museu Abelló de Mollet del Vallès. El gravat, una tècnica que perdura. Segons el prestatari i comissari de l’exposició, Antoni Gelonch, “el fil conductor de la Col·lecció Gelonch Viladegut és la permanència del gravat a través del temps, a través de les èpoques, amb els seus canvis estètics i amb la incorporació de noves tècniques i llenguatges”. Efectivament, la mostra, que es pot veure al Museu d’Art de Cerdanyola fins al 3 de setembre després d’haver passat per Manresa i Mollet, està integrada per una setantena de peces que tracen una panoràmica temporal que va des de la segona meitat del XIX fins a la segona meitat del XX, que certifica que tots els grans artistes del passat i també els contemporanis han treballat i han produït gravats. En l’exposició s’evidencia, doncs, com el segle XIX va ser l’època, en el món de l’art, de la revolució permanent; aquell temps en què tot va evolucionar, en què tot estava en moviment i en què es buscaven nous camins. En canvi, el final del segle va ser un temps d’experimentació artística a la recerca de nous temes, de noves maneres d’entendre la creació artística, de nous reptes: la febre de la descoberta. Per la seva banda, la història de l’art al segle XX és una història sense fi. Tot es descobreix i redescobreix, els camins més curts a vegades fan marrada, i els artistes volen menjar-se la vida i el món a queixalades. És un segle excitat, però també excitant. Un segle de barreja: el millor i el pitjor, el vell i el nou, l’esclat de la vida i la mort. La mirada del col·leccionista. Per al diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Oriol Lladó, l’exposició “incorpora també una mirada i una lectura personals, la del mateix col·leccionista, que ens endinsa i descobreix com grans artistes, vinculats principalment a la pintura, van utilitzar també el gravat com a via per difondre la seva obra i ampliar les expectatives de mercat”. I en aquesta tria personal, amb què Antoni Gelonch vol “transmetre als meus contemporanis la passió pel gravat”, el visitant podrà gaudir de treballs de grans artistes del seu moment, com ara Casas, Chagall, Dalí, Delacroix, Guinovart, Le Corbusier, Lichtenstein, Maillol, Matisse, Miró, Picasso, Ponç, Ràfols-Casamada, Renoir, Rodin, Smith, Tàpies, Tharrats, Togores, Utrillo o Warhol. De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut s’estructura en cinc àmbits que contenen obres i estils que s’encavalquen en el temps, alhora que presenta de manera específica el paper dels gravadors catalans durant tot el període: El París del XIX: el centre de l’art (1840-1900); Artistes nostres a París al tombant de segle (1890-1930); El París de les avantguardes (1900-1950); Artistes catalans a la recerca de... (1950-1975): El paper del Cercle Maillol, i L’odissea americana: Nova York, la nova capital de l’art (1950-...). “L’exposició –hi afegeix el diputat de Cultura– inclou algunes accions que tenen l’objectiu de fer més accessibles els seus continguts a col·lectius amb dificultats sensorials, alhora que forma part del programa d’exposicions itinerants que desenvolupa l’Oficina de Patrimoni Cultural per potenciar i millorar la programació estable dels museus locals amb exposicions temporals.” A la imatge, Pierre-Auguste Renoir. Nu allongé. Punta seca. c. 1900.