Conferència de Francesc Miralles a “Els dijous de la Nau Gaudí”

Després de repassar la història de l’art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i les galeries han gestionat la compra-venda d’obres artístiques a partir del segle XVIII -coincidint amb la decadència de les monarquies, la aristocràcia i l’Església com a principals suports econòmics dels artistes-, el crític i historiador Francesc Miralles ha anat desgranant el creixent divorci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d’art a la conferència que ahir va protagonitzar a la Nau Gaudí de Mataró.

La independència econòmica dels artistes va germinar en una nova temàtica a les obres d’art, fins aleshores monopolitzades pels retrats, les escenes militars o les figures religioses. Els creadors van tenir la llibertat de mirar al seu entorn i escollir què pintar o esculpir, i van néixer les primeres corrents artístiques. Però aquestes novetats van portar aparellades les obres de petit format i un increment ingent del nombre de peces d’art. Van ser aquests fets els que van transformar el món de l’art, creant la necessitat de donar sortida a la gran quantitat d’obres que s’havien produït i de permetre la supervivència dels artistes que les havien creat. Es va generar un nou fet econòmic al voltant de la creació i la producció artística que fins aleshores no havia existit. Les subhastes, els marxants i les galeries van entrar així en escena.

Però segons en Miralles, va ser després de la segona guerra mundial quan l’escenari artístic pren un nou i definitiu rumb, amb el relleu de París com a capital artística del món, a favor de Nova York. Miralles va dir ahir que “de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar la economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord americana a Europa i al món”, sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d’art, la qual cosa “portarà a la disbauxa actual”.

Segons Miralles, “ara es venen marques, ja no es venen obres d’art” i ha il·lustrat aquesta reflexió amb diversos exemples, com l’art d’Andy Warhol o l’interès de la Col·lecció Saatchi per impulsar la carrera d’artistes com en Damien Hirst, un dels més cotitzats al panorama artístic actual, que compta fins i tot amb un equip de més de 140 persones que es dediquen a produir obres amb la seva signatura “creant productes comercials, el que és igual a una degradació del concepte cultural”. Ha explicat que és així com “la marca supleix el judici crític” alhora que la figura desprestigiada de l’intel·lectual “ha perdut la seva credibilitat ètica”.

El crític d’art ha acabat la seva conferència comentant que si l’art local no és cotitza igual que el de d’altres parts del món és degut a que “no hi ha un entramat econòmic al darrera” i preguntat per en Lluís Bassat-present al la conferència juntament amb l’Alcalde de Mataró, Joan Mora- quina era la seva opinió sobre el valor artístic de la mostra de la Col·lecció Bassat ara en exposició a la Nau Gaudí (“Art Contemporani de Catalunya 1970-1979. (II)”), ha contestat que n’era “molt sensible” perquè els pintors són de la seva generació i ha confessat que “jo estic al cel amb aquesta exposició”.

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, ha reprès el cicle de conferències Els Dijous a la Nau Gaudí després del parèntesi estiuenc amb aquesta xerrada d’en Francesc Miralles, la sisena després de les de l’arquitecte Jordi Bonet; el crític i sociòleg de l'art Arnau Puig; els artistes Perecoll i Amadeu Vilà; l’escultor Manuel Cusachs, i la Rosa Alcoy, qui va presentar una conferència sobre el seu pare, el pintor Eduard Alcoy. Aquestes trobades es programen sempre el segon dijous de cada mes a les 19.30h a la seu de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí de Mataró (carrer de la Cooperativa, 47) i s’agrupen sota tres temàtiques diferents: Gaudí arquitecte, Un artista en comenta un altre i La ciutat i la història de l’art.