Del 16 d’octubre al 25 de novembre, el Centre d’Art la Panera presenta l’exposició de Francesc Abad, Donacions, creada a partir de les obres donades per l’artista, les quals passaran a formar part de la col·lecció de La Panera: Paisatge & Pròtesi (1990), Un alè d’aire (1996), Primo Levi – 174517 (1997), i Monòleg del jo (1997).
Des dels inicis de la seva activitat artística als anys 70, Francesc Abad ha emprat el llenguatge de l’art conceptual com a eix vertebrant en les seves obres. Juntament amb altres artistes com Muntadas, Àngels Ribé o Francesc Torres, F. Abad ha contribuït a establir l’actual panorama de l’art conceptual, tant a nivell de Catalunya com a la resta de l’estat espanyol.
L’obra de Francesc Abad es fonamenta en la tradició intel·lectual europea, concretament en els pensadors i escriptors formats abans de la Segona Guerra Mundial. El llegat d’aquests homes i dones que van ser testimonis, i en molts casos víctimes, de la barbàrie es fa present en les obres d’Abad mitjançant la citació esc rita, la metàfora, el símbol i l’al·legoria. L’artista recull fragments de pensament (paraules i frases, tant escrites com gravades) i materials d’arxiu, i amb ells construeix diferents dispositius (escultures, instal·lacions, intervencions públiques) amb el propòsit de restaurar la densitat de l’experiència humana, de reconstruir el pensament i el llegat de la història.
Francesc Abad realitza una obra exigent; en el seu cas, l’estètica està vinculada directament amb el coneixement. L’artista s’interroga pel subjecte i com el context polític, social, econòmic, cultural i ecològic el forma. En la recerca d’aquest interrogant majúscul, Abad sempre ha cercat la complicitat de pensadors marcats pels conflictes del segle XX (Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, René Char, Paul Celan, Anna Akhmàtova) de qui ha absorbit tant el corpus intel·lectual com la biografia.