Dels seus viatges a l’Àfrica subsahariana, Sorella Acosta i el seu soci Salvador Campillo, han portat cinquanta màscares, triades acuradament entre les diferents ètnies. Les màscares s'utilitzen generalment com a mitjà en actes rituals de tipus agrari, funerari, festiu i iniciàtic. A l’Àfrica subsahariana s'entén per màscara el conjunt del vestuari i dels objectes que dur el portador, així com la dansa i la música que els acompanya. Simples o molt treballades, en forma de casc o de cresta, la majoria de les màscares han perdut els extraordinaris vestits de fibres, fulles o plomes que les acompanyaven. Únicament la part de les màscares que cobreix el rostre han conservat les seves característiques naturalistes, zoomorfes i d'extrema estilització. La funció de les màscares és donar vida a un ésser d'una altra naturalesa, déu, esperit o geni. Segons el material amb el qual s'elaboren les màscares -fibres, fusta, ivori o metall - es conservaran dies, setmanes o fins i tot anys, però en qualsevol cas les màscares tenen com a objectiu transformar a l'individu que les dur. Els portadors de les màscares, gairebé sempre homes, en portar-les perden la seva identitat i es transformen en un ésser poderós i enèrgic, l'esperit de les màscares.