Egon Schiele. Obres de l'Albertina Museum de Viena que es podrà visitar al Museu Guggenheim de Bilbao del 2 d'octubre al 6 de gener del 2012 és una completa aproximació a l'univers creatiu d'un dels artistes més significatius del segle XX a través d'un centenar de dibuixos, gouaches, aquarel·les i fotografies, procedents de la Albertina de Viena, una institució que compta amb una de les majors col · leccions històriques d'obra gràfica del món entre la qual es troba la col· lecció més important d'obra en paper d'aquest gran expressionista austríac.
Comissariada per Klaus Albrecht Schröder presenta una perspectiva única de l'evolució estilística de Schiele al llarg d'una intensa dècada de producció, interrompuda per la seva primerenca mort a l'edat de 28 anys, que emfatitza el paper decisiu que ha tingut l'obra gràfica d'aquest artista en la seva aportació a la història de l'art i, en definitiva, a la seva consolidació internacional.
Egon Schiele va desenvolupar una forma molt personal i característica en la utilització decorativa de les superfícies planes o les fluides línies ornamentals de l'estil de la Secessió vienesa. L’expressionista llenguatge corporal, els gestos i la mímica responen a la influència de la fotografia documental de medicina que documenta la histèria en dones, pacients del doctor Jean-Martin Charcot de la Salpêtrière a París o la inspiració per part de la fotografia eròtica de l'estudi d'Otto Schmidt. En la seva obra, l'artista austríac torna al nu femení ia altres temàtiques com el cos malalt o la desintegració patològica de la personalitat, un nou i diferent protagonisme en l'art. Altres influències presents en l'obra de Schiele són la Teosofia i l'espiritisme, al costat de les fotografies de fantasmes com a evidència de la pròpia mortalitat. Exemple d'això són les aurèoles blanques que envolten moltes de les seves figures com "llum que emana dels cossos".