Manuel Brullet, protagonista a la seu de la Col·lecció Bassat

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, va acollir el dimecres dia 17 d'octubre a la Nau Gaudí de Mataró -seu de la Col·lecció Bassat- , la conferència La Nau Gaudí, Gaudí ben interpretat?, a càrrec de l’arquitecte Manuel Brullet.

Brullet, nascut a Mataró, va ser el responsable del projecte de restauració i rehabilitació de la Nau, abandonada durant molt anys fins que el 2002 l’Ajuntament de Mataró va decidir, en el marc del denominat “Any Internacional Gaudí”, restaurar-la i rehabilitar-la per donar-li un ús públic i incorporar-la a la Ruta Gaudí, que s’organitzà en ocasió de la commemoració dels 150 anys del naixement de l’artista. L’arquitecte Brullet, tot i respectant les pautes gaudinianes, va aconseguir un edifici modern i un espai versàtil i ambivalent.

Durant la seva conferència, l’arquitecte ha explicat que “la reconstrucció de la Nau Gaudí ha estat una aventura constructiva que ha durat molts anys” (de fet, els 10 que es va trigar en concloure la rehabilitació des que li van fer l’encàrrec), en la que segons ell, l’Antoni Gaudí va ser “un espectador molt exigent i curós que ens va portar de la ma, sense fer desaparèixer la llibertat creativa de l’equip de reconstrucció”. Durant una exposició en la que s’han presentat nombrosos documents de l’època –entre els quals destaca una imatge de la façana de l’edifici, la única que es conserva, i que va permetre conèixer l’aspecte de la Nau a finals del s.XIX- i plànols i fotografies del procés de rehabilitació, “el repte ha sigut la interpretació d’una obra de Gaudí a partir de la informació gràfica existent i l’anàlisi de l’edifici, que estava en molt mal estat.”

L’arquitecte ha comentat que els criteris de reconstrucció de l’edifici van ser diversos. En primer lloc, que en tot moment l’atmosfera gaudiniana fos la que impregnés tot l’espai i que les noves intervencions dins de l’edifici original no agafessin protagonisme. Però també que la forma i el disseny de les noves intervencions fossin actuals, modernes, és a dir, que no volguessin imitar cap estil anterior i menys ser gaudinianes, de tal forma que sigui possible distingir entre les parts de l’edifici projectat per en Gaudí i les parts noves. En Manuel Brullet va portar l’ obsessió de Gaudí pels acabats fins el final, fent servir raonaments de tipus funcional i mètodes artesans.

Manuel Brullet ha subratllat l’estructura portant de l’edifici, “els arcs parabòlics com a definitòria de tota l’arquitectura. La seqüència d’arcs parabòlics de fusta caracteritza tot l’espai de la Nau i dóna una gran intensitat formal a l’edifici.” Pel que fa a les actuacions concretes portades a terme, ha volgut destacar els enganys visuals (com el reforç dels arcs, l’aïllament de les teulades, l’aïllament de les parets exteriors) per adaptar la construcció de l’Antoni Gaudí a les normes tècniques actuals. També, solucions tècniques del present a la vista, superposades a la construcció de l’Antoni Gaudí (les bases dels arcs parabòlics, l’aire condicionat, l’ascensor... ); i els nous materials -vidre i acer corten- respecte als materials del passat, per diferenciar les solucions noves de les velles: accés, escala i ascensor, façanes de vidre...