"Perseguir la bellesa mirada" de Manel Anoro a Benedormiens

Exposició de Manel Anoro a les sales d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, del 10 d’agost al 15 de setembre sota el títol Perseguir la bellesa mirada, formada per una quarantena d’obres, sobretot olis sobre tela i aquarel·les sobre paper, però també algunes reproduccions digitals. La mostra és la quarta de l’any al castell i forma part del cicle anual d’exposicions al municipi, que s’estén alhora al Parc dels Estanys i a la Masia Bas de Platja d’Aro. D’ençà de l’any 1984 l’artista ha protagonitzat múltiples exposicions individuals a ciutats d’arreu: Barcelona, Ciutadella, Alaior, Vilanova i la Geltrú, Olot, Madrid, Calafell, Pollença, Girona, Figueres, o Mèxic; però també al Japó, Àustria, Bèlgica, Hong Kong, Andorra i especialment als Estats Units (San Francisco, Nova York, Chicago, Miami, Seattle, Los Angeles, Carmel o Santa Helena) · www.manelanoro.com La inauguració és dissabte dia 10 d’agost (20 h), moment en què també es presentarà el catàleg commemoratiu editat pel consistori. La mostra està organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i se’n pot gaudir amb accés lliure de dimarts a divendres (18-21 h) i els caps de setmana i festius (11-13 h i 18-21 h). Simultàniament, es pot visitar, a la planta superior del castell, un espai expositiu permanent amb una selecció del Fons Municipal d’Art, amb obres que donen testimoni dels artistes que hi han fet estada durant gairebé quatre dècades de trajectòria. L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha programat una desena d’exposicions per a aquest any 2019, la majoria vinculades a les arts plàstiques i dues a la cultura popular: el concurs de conjunts florals tot coincidint amb la diada de sant Isidre Llaurador (maig) i el cicle de Nadal amb col·lectives amb temàtiques pròpies de l’època (desembre). Prèviament a la mostra de Manel Anoro, al Castell de Benedormiens ja hi han exposat enguany Quim Corominas, Albert Gonzalo i Xano Armenter; i posteriorment ho farà Manel Àlvarez (del 21 de setembre al 20 d’octubre). Actualment, i fins al 2 de febrer de 2020 el Parc dels Estanys és escenari de la mostra d’escultures de gran format de Marzo-Mart, que ha pres el relleu a la mostra anterior protagonitzada per José Luís Pascual. La programació d’estiu a la Masia Bas es va iniciar amb el recull de les obres guanyadores i finalistes del sisè concurs internacional de projectes fotogràfics Educant la Mirada i, actualment i fins al 29 de setembre acull la proposta Mira’m, retrats a la col·lecció ”la Caixa” d’art contemporani. En la presentació de la mostra, el crític d’art Àlex Roa defineix així la proposta de l’artista: “La principal motivació de Manel Anoro, la seva eina més rellevant, és la bellesa. La bellesa, entesa com a veritat del pintor, és la que dóna sentit a la pintura més enllà del seu tema. De fet, és la bellesa d’allò representat el que porta l’artista a representar-ho. Veure un paisatge o una escena bells li fa perseguir la producció de l’obra que, essent el més fidel possible a l’experiència de mirar, contindrà aquesta bellesa mirada. Un dels recursos més ràpidament identificables per a copsar-la és l’ús del color. Encès, vívid, el color de la pintura d’Anoro té el paper de transmissió del pols del moment representat. La seva calidesa encomana la sensació de vivència, de presència de l’escena. També hi juguen un fort paper el ritme i l’equilibri, indispensables per estructurar una imatge que esdevé vida. És potser aquesta la força estilística d’aquest pintor que, a més, aplica el dibuix en la mínima expressió per deixar que els colors es facin portadors de forma i sentit. La història, podríem dir, l’expliquen ells. L’ús mínim de la línia s’inscriu en l’estètica post-impressionista que entén la potencialitat expressiva del color però alhora la necessitat d’explicar un contingut, més enllà de simplement exposar una sèrie de sensacions lumíniques” I alhora afegeix: “No obstant això, els temes són contemporanis i respiren en present, sense deixar de transmetre només aquelles qualitats que responen a la recerca de bellesa. Més que a una idealització, això respon a una presa de posició respecte del desig estètic. Anoro desitja transmetre, solament, la bellesa d’allò que observa. De fet, transmet allò que desitja, que el vincula a una experiència emotiva. Sovint, la representació d’aquesta experiència de mirar es percep amb un cert aire nostàlgic, com si es tractés d’una peça perduda dels records que ja és irrecuperable. Al cap i a la fi, la imatge pictòrica és una persecució constant d’un intangible a través dels recursos plàstics. Transmetre materialment allò absent sempre duu una càrrega dolorosa, un despreniment assumit en la voluntat de copsar. Aquest és, potser, el sentiment que omple de serenitat contemplativa un conjunt pictòric que, a primera vista, més aviat és marcat per una alegria i un vitalisme sovint exuberants”.