L’obra de Jordi Gispert (Salt, Girona, 1949) transgredeix els gèneres. Els seus paisatges se situen entre la visió idíl·lica i la natura morta. L’exposició que presenta l’Espai Mas d’en Dorra fins a l’11 de novembre, Destil·lacions, ens ofereix un Gispert madur i potent. S’hi exhibeixen un seguit de peces que Gispert anomena Avions i que formen un joc de formes primitives, sorgides espontàniament, extretes de l’inconscient, formes elementals que transmeten ingravidesa, que han estat destil·lades fins a aconseguir que siguin espirituoses, que siguin contundents i que, paral·lelament, tendeixin a evaporar-se, a surar. Les obres exposades, com escriu Enric Tubert i Canada, “són una lliçó d’equilibri entre allò previst, buscat o imposat en pro d’una exigència compositiva i allò sorgit automàticament, per accident, allò que és fruit de l’atzar, allò que prové del desig de redescobrir les possibilitats expressives d’alguns processos i d’alguns materials. […] Davant les seves peces, ens adonem que, més que haver penetrat a través de la retina, tenen quelcom de tàctil, d’après a través del fregadís de l’artista amb el món que l’envolta”.
Els darrers anys, Jordi Gispert ha participat diverses vegades en la Fira d’Art Madrid, en totes les edicions de la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries i ha ocupat espais singulars, com ara el monestir de Sant Quirze de Colera. Amb estudi a cavall entre Salt i Garriguella, és un dels autors ressenyats al Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà, d’Inés Padrosa, i també al llibre Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l’Alt Empordà, 1839-1959, d’Alícia Viñas.