Sies.t.v: identitat + cultura

La televisió catalana cultural per internet celebra el seu cinquè aniversari. La iniciativa contribueix a fer d’aquest mitjà una interessant plataforma d’investigació i difusió del món cultural i artístic català.

El pensador i escriptor Torras i Bages, d’ideologia nacionalista conservadora i catòlica, va formular a principis del segle vint una màxima, un lema ambigu segons com es fessin anar els signes de puntuació dins la frase. Deia allò que tothom ha llegit alguna vegada en els seus múltiples remakes: “Catalunya serà cristiana o no serà.” Sovint, gràcies a l’afegit de dues comes idíl·liques, es llegia un pèl diferent i el sentit canviava tot creant una sentència completament allunyada de la primera: “Catalunya serà, cristiana o no, serà”, vigent avui dia en la lluita per la independència del país. En una línia retòrica similar (però sense cap mena de concomitància ideològica i amb l’única coincidència que la del joc lingüístic) i a partir d’un nom que s’autoafirma, el canal televisiu Sies.tv –www.sies.tv– (Sí és TV) celebra el seu cinquè aniversari. A partir d’una orientació catalanista i amb l’objectiu d’activar i difondre el món de l’art al gran públic, aquesta televisió IP (que emet a través d’internet) ja suma cinc anys d’emissió, i en celebrem la resistència. La iniciativa contribueix a fer d’aquest mitjà una interessant plataforma d’investigació de l’evolució, el tractament i les aportacions al món cultural i artístic. Engegat des de Girona per un equip de professionals de la comunicació, el disseny i la premsa, i dirigit per Toni Iglésies, el projecte de Sies.tv s’ha mantingut ferm en la seva vocació primera: la de cobrir tot el territori de parla catalana amb continguts que facin referència a l’actualitat cultural, les noves tendències i la gran majoria de les branques artístiques que impliquen coneixement i innovació.

En total, Sies.tv ofereix nou matèries als seus espectadors virtuals. Nou aspectes que es relacionen mútuament i que representen les diverses tessel·les del poliedre que és l’art. Són les arts, la música, les exposicions, les lletres, els escenaris, el cinema, les tendències, el turisme i els videoclips els motius bàsics que amplien notícies i les comuniquen amb una finalitat interdisciplinària. Transmetre no és dictar, només; comunicar és interpretar i fer arribar la informació d’una manera pràctica i confortable. La revista Bonart hi col·labora amb la secció Sala d’Exposicions, que consisteix en una sèrie d’entrevistes realitzades per Ricard Planas a artistes catalans destacats. No són unes entrevistes superficials de quatre preguntes tòpiques i buides de significació. En l’hàbitat natural dels seus estudis (tallers-laboratoris), els creadors desglossen les seves poètiques amb els conceptes essencials que les defineixen: des de la recerca formal als vincles amb la tradició, des dels motius d’inspiració fins al perquè dels seus oficis. Alguns dels artistes entrevistats són de la potència artística d’Antoni Llena, Pep Admetlla, Joan Fontcuberta, Carlos Pazos, Pere Formiguera o Evru, entre molts d’altres. Bonart també col·labora amb Sies.tv a partir dels vídeos virtuals de les mostres que anuncia, en uns recorreguts precisos pels espais expositius. Amb quasi dues mil edicions, aquest canal d’actualitat i en format IP és un nou concepte de televisió a la carta i, en conseqüència, el fet de mirar la televisió abandona els postulats d’activitat passiva i limitada a un temps (el d’emissió) i a un espai (el del sofà de casa) i atorga llibertat absoluta a l’espectador. Som al segle XXI, senyors, i aquesta mena de plataformes tecnològiques sacien culturalment l’individu que pretén traficar amb idees i mantenir els ulls desperts.

Les finestres obertes a la creació són ben poques, i encara menys actualment: Sies.tv entén el sentit de l’humor com a drecera que facilita la comunicació (evidentment no parlem dels nivells d’El mundo today). Recordeu l’entrevista al darrer caganer català? Enmig dels boscos i amb una càmera esquizofrènica que la perseguia, la locutora s’apropava silent a la figura mítica i l’entrevistava com si es tractés d’algú “real”. Les novetats locals en ofertes lúdiques i culturals, les pel·lícules recents elogiades que no tenen lloc als circuits comercials, els finalistes dels premis culturals (no només els guanyadors), les aplicacions a la cuina de les plantes aromàtiques... En definitiva, aquelles notícies que, amb aparença de petites o minoritàries, no apareixen en altres mitjans més superbs, comparteixen espai i categoria amb les grans notícies a Sies.tv. Aquesta valoració del detall, del marginal, de l’escadusser, del fora norma, de l’underground... honora els seus professionals i els confegeix una amplària de mires que no solem trobar en els grans canals de “teledesgràcies” que ens amarguen els àpats i ens buiden l’esperit.

A la imatge, entrevista realizatda a Xavier Bosch, director del programa Àgora als estudis de Sies.tv.