Els premis Art Fad aposten per la reivindicació dels materials tradicionals

Jordi Tolosa, Stella Rahola i Selva Aparicio, premis Art Fad 2012, destaquen en les seves obres el valor de materials com ara el ferro, la porcellana i la pedra. Els premis d’art i artesania contemporània (Art Fad) són un reconeixement a artistes i artesans que treballen amb un llenguatge creatiu i nou. De les 28 propostes que s’han presentat enguany (4 dins l’àmbit d’artesans i artistes professionals i 24 en el d’estudiants), el jurat ha guardonat tres obres que reivindiquen l’ús de materials tradicionals, com ara el ferro, la porcellana i la pedra, per representar espais habitables d’una manera o altra. L’obra Planimetria, de l’artista Jordi Tolosa, ha estat distingida amb el premi Art Fad d’Or dins la categoria professional “pel contrast entre una forma lúdica i un contingut amb pes com el de la mirada topogràfica”. Per l’artista, aquesta escultura cartogràfica “s’emmarca dins un treball meu més extens, en el qual la relació de l’ésser humà amb l’espai i el temps és present. Les diferents representacions que al llarg de la història hem fet del nostre entorn, del nostre món, indiquen maneres de veure’l i entendre’l, no tan sols en un àmbit geogràfic, sinó també perceptiu i simbòlic”. Així doncs, Tolosa explica que “l’estructuració de Planimetria, amb la superfície rodona que fa referència a l’esfera inicial, l’eix que la travessa i la possibilitat de moviment, li dóna una  connotació de joc, de moviment atzarós, de baldufa. Amb el moviment canvia la posició de la representació a voluntat nostra, i obre més sentits conceptuals de la peça”. I precisament la interacció amb l’obra és un element important que aquest artista busca i propicia en el seu treball. En contraposició amb l’obra anterior, el premi Art Fad de Plata dins la categoria professional, l’obra Porcelain Walls S, de Stella Rahola, reivindica la fragilitat dels materials escultòrics. Precisament, el jurat ha valorat “el joc entre un material fràgil que s’enfronta a una dimensió escultòrica molt valenta”. Segons Rahola, arquitecte de formació, “Porcelain Walls S parla de l’última matèria que pot conformar un ambient. En el cas d’arquitectures rurals mediterrànies, les capes de calç que any rere any s’amunteguen no només proporcionen protecció, sinó que són la capa última que condiciona la manera com percebem el volum construït, delimiten l’espai buit. Porcelain Walls S parla d’aquest cobriment últim, capaç per si mateix de proporcionar-nos l’espai”. L’execució de la peça sorgeix d’un llarg procés d’investigació per assolir el repte de construir un espai de grans dimensions a partir d’un element “tan complicat com és la porcellana”, assenyala. En una sintonia similar i, segons el jurat, “pel rescat del caràcter mistèric de la natura amb el material primigeni de la pedra”, el premi Art Fad d’estudiant ha estat per a l’obra Refugi del vent, de Selva Aparicio. L’artista, que ara amplia els seus estudis als EUA, explica que el projecte “va sorgir amb la idea de crear un espai on l’espectador només pogués penetrar a través dels orificis que l’envolten i que ens deixen veure parcialment el seu interior de parafina. El vent –explica– serà l’únic que podrà comprendre el seu interior”. L’artista treballa normalment amb materials que es troben a la natura, insectes, minerals i altres restes. En aquesta ocasió, la pedra utilitzada “és la pissarra, comuna a Collserola, un dels materials amb els quals em sento més còmode perquè em remet al lloc on he viscut tota la meva infantesa”, hi afegeix. Aparicio acostuma a treballar amb obres de petit format i destaca la importància dins la seva trajectòria d’aquest refugi de grans dimensions “perquè expressa tota la riquesa natural que envolta Collserola”. Els tres guardonats d’aquesta edició investiguen l’escultura des d’enfocaments experimentals diversos. Tolosa, per la seva banda, defensa que “encara que m’agrada sentir-me partícip de l’escultura, la meva obra beu de fonts conceptuals, i la seva generació és el resultat tant del treball intel·lectual com del formal, encara que gestat de manera bastant intuïtiva. El concepte –hi afegeix– és el que m’ha portat sempre a la forma, i utilitzo el que crec que s’ajusta de manera més sintètica possible a cada ocasió, sense descartar a priori res. Al llarg de la resolució d’una escultura vaig donant corporeïtat a la idea, tot creant un diàleg entre la presència rotunda del material, la majoria dels casos ferro, i la immaterialitat del concepte”. El cas de Rahola és ben diferent, perquè el seu procés escultòric prové de l’arquitectura: “El treball amb el material és el punt d’origen de  tot. Continuo treballant amb la porcellana i el vidre, alhora investigo amb altres materials, m’interessen els plàstics, les ceres, el paper... Les peces que tinc ara en projecte treballen amb la instal·lació i per tant en un sentit espacial, créixer en dimensió és important per a mi.” La mirada d’Aparicio va també més enllà de l’escultura i els seus límits, i explica que “per desenvolupar les meves idees faig servir molt el dibuix, el collage, la pintura, l’escriptura, i fins i tot la música”. Aquestes tres peces i també les obres finalistes dels Art Fad, que pretenen estimular la investigació, la creació i l’excel·lència en l’art i l’artesania, s’han pogut veure durant tot l’estiu i fins a finals de setembre al Convent dels Àngels de Barcelona. A la imatge, "Porcelain Walls S" de Stella Rahola.