El Museu de Montserrat exposa dues pintures d’Hermen Anglada-Camarasa

El Museu de Montserrat exposa, fins el setembre de 2013, dues obres del pintor Hermen Anglada-Camarasa (Barcelona, 1871 - Pollença, 1959),  procedents del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, que arriben com a intercanvi pel préstec del quadre de Dalí propietat de Montserrat Acadèmia Neocubista. Les pintures són La gitana de les magranes (1904), oli sobre tela 114,5 x 147,5 cm., i Retrat de Sonia de Klamery, comtessa de Pradère (1913), oli sobre tela 188 x 126 cm. La pintura La gitana de les magranes va ser feta el mateix any que l’obra Champs Elysées, que pertany al Museu de Montserrat, i excepcionalment aquestes dues obres es poden veure juntes, una al costat de l’altra. Totes dues són vistes nocturnes, il·luminades amb llum de gas, talment que les figures tenen una aparença espectral. Champs Elysées ens ofereix dues ballarines de cancan que fan pensar més en la mort que en la diversió i La gitana de les magranes expressa la mateixa visió dramàtica i fosca d’allò que hauria de semblar festa i goig de viure. Allò de més viu i de més vital no és pas la gitana sinó les magranes, que brillen com robins. A partir d’aquí, Anglada es decanta cap al decorativisme que s’expressa molt bé en el Retrat de Sonia de Klamery, comtessa de Pradère, una dona de carn blanquinosa, amb ombra d’ulls molt fosca, com si fos de porcellana, i vestida de “xula” amb mantó i mantellina espanyola negres. Era una expressió de la moda femenina art-déco.   El quadre Acadèmia Neocubista, de Salvador Dalí, ha sortit de Montserrat per formar part d’una gran exposició dedicada al geni empordanès que es fa al Centre Pompidou de París -de novembre de 2012 al març de 2013- i, posteriorment, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid –d’abril a setembre de 2013-. El MDM ha reincorporat recentment a la sala d’arqueologia dues peces egípcies que, a més de ser molt antigues, són molt delicades i fràgils. Ara, un cop restaurades, han tornat a la col·lecció permanent, però s’exposen en vitrines especials de conservació. Es tracta, d’una banda, d’una barca funerària amb figures de la tripulació, en fusta policromada, que data de l’Imperi mitjà, cap al dos mil abans de Crist; i, d’una altra, una figura que representa Osiris, de fusta estucada i pintada, de Baixa Època. Amb la nova presentació, no només han millorat les condicions de conservació de les peces, que és una de les missions essencials dels museus, sinó que es compleix una altra de la mateixa importància, com és el fet de posar-les a l’abast del públic de la millor manera possible. D’altra banda, i a mesura que van avançant les obres a la plaça de Santa Maria, el museu va reobrint sales que havien estat tancades per precaució. Tres d’elles ja s’han recuperat com a espais expositius, i també les dues escales interiors del museu tornen a lluir les peces que hi faltaven. És el cas, entre d’altres, de la gran escultura de Rafael Solanic que representa Sant Jordi, i que dóna la benvinguda al visitant, o del magnífic llenç d’Alexandre de Riquer Expectació del Nadal, una referència del modernisme a Catalunya. Finalment, cal destacar també que en comptes del quadre Pobres esperant la sopa, d’Isidre Nonell, actualment prestat al MNAC, el museu montserratí exposa dos dibuixos en color del mateix artista que representen dues gitanes, i que normalment són al dipòsit de reserva.