Aprende a llegir les obres d'art

“Introducción al método iconográfico” de Manuel Castiñeiras. Editorial Ariel, 252 pàg. Manuel Castiñeiras és especialista en l’anàlisi del llenguatge de les imatges, a desxifrar els temes que apareixen a les obres d’art. Aquest text forma part de la prestigiosa col·lecció de manuals universitaris de l’editorial Ariel i tracta, a mode d’introducció, del camp de la iconografia. Aquesta és, doncs, una obra adreçada als estudiants d’història de l’art per facilitar la comprensió dels principals temes de les obres d’art tot repassant alhora les bases teòriques d’aquesta disciplina acadèmica. Així, pel que fa a la seva organització, el llibre es divideix en dues parts ben diferenciades. La primera exposa el mètode iconogràfic d’estudi de l’obra d’art i esmenta els principals teòrics i les seves aportacions. Per altra banda, la segona part és una breu descripció de la mitologia grecollatina, el quadre de gènere i el paisatge. Castiñeiras sintetitza les principals teories que s’han formulat en el camp de la iconografia i destaca les aportacions dels grans mestres Warburg, Cassirer, Gombrich i Panovski. En síntesi, Panovski entén la història de l’art com una descodificació de símbols. Per entendre aquests símbols s’ha de recórrer a la tradició cultural, al domini de les fonts literàries i al reconeixement dels tipus iconogràfics –personificacions, al·legories o símbols. Aquests símbols poden ser desxifrats fent ús de la tradició visual i textual. Així doncs, les descripcions de la Bíblia permeten identificar relats, personatges o el significat de determinats objectes que apareixen en pintures o retaules, com ara la creu, la Torre de Babel o sant Pere, al qual reconeixerem pels seus atributs; com és ben sabut, per portar la clau del paradís. Tanmateix, la iconografia consisteix en la interpretació del contingut de l’obra d’art. Aquí intervenen els condicionaments culturals i la psicologia de l’artista. L’obra d’art es converteix així en un símptoma cultural inscrit en unes coordenades sincròniques i diacròniques. Dit d’una altra manera, els continguts de l’obra són un efecte que es pot inferir d’una causa, que seria el lloc i el moment històric en el qual s’inscriu l’obra. Per interpretar les imatges com a manifestacions d’idees ocultes o velades hom ha de familiaritzar-se amb les forces que han fet que siguin possibles (condicions psicològiques, socials, culturals, polítiques, espirituals o filosòfiques). Moltes d’aquestes forces actuen de manera inconscient en l’artista i s’expressen a través de l’obra.