ARCO: resiliència i femenisme

Els col·leccionistes estrangers que enguany han visitat la fira ARCO –un total de 250, un centenar menys que en passades edicions– s’han trobat amb una fira que, tot i haver estat reduïda a la meitat, ha fet un esforç titànic per mostrar la seva millor imatge.
Després d’un any i mig de pandèmia i malgrat les circumstàncies actuals – en el moment d’escriure aquesta crònica la incidència de contagis entre la població més jove és més que preocupant–, ARCO s’engalana de valors segurs, d'un especial protagonisme de les dones i d’una escala humana que fa més practicable la contemplació de l’obra d’art. Entre aquestes tres coordenades, la fira internacional de referència del país, en la qual en aquesta ocasió participen deu galeries catalanes, mostra –i demostra– la seva vàlua i aquest any arriba a la 40a edició (les celebracions han estat posposades). Així, amb l’objectiu de donar llum verda al sector de l’art – recordem que l'any passat es va celebrar en format digital per atraure l’atenció dels col·leccionistes–, la trobada internacional s’erigeix sigil·losa però amb pas ferm i amb la determinació d’engegar, de nou, la maquinària.
Sense les habituals polèmiques de cada any –la darrera va ser la de Santiago Sierra i els rostres dels presos polítics on prenia especial rellevància el d’Oriol Junqueras– i amb una clara voluntat de superar la temàtica vinculada a la pandèmia, les galeries es mostren més conservadores i aposten per valors segurs: Antoni Tàpies, Juan Muñoz, Chillida, Barceló o Joan Miró, entre els nacionals, que comparteixen pòdium amb els internacionals Chagall i Calder, per citar-ne alguns. Amb tot, mereixen especial atenció els espais dedicats a les dones. Si en l’edició de 2020 la presència de dones va ser d’un 32%, i el 2019 del 25,5%, enguany la seva directora, Maribel López, vol escorçar la bretxa i aconseguir una major igualtat. Amb “Projectes d’artistes”, proposta per dos anys, López fa un pas més en el camí cap a la igualtat. Entre els 25 projectes, hi destaquen els treballs de dues artistes de casa nostra: Magda Bolumar (Caldes d’Estrac, 1936) a la Galeria Marc Domènech i Mari Chordà (Amposta, 1932) a la Mayoral, dos exemples de dues creadores relegades al silenci que han estat redescobertes en els darrers temps.
La 40a edició d’ARCO ha estat, sens dubte, un acte de resiliència i feminisme, de voluntat i perseverança. Cal, sens dubte, congratular tothom que ho ha fet possible.

 

La fira ARCO de Madrid es va realitzar del 7 al 11 de juliol