L’artista reusenc Jordi Abelló estrenarà el proper 5 de desembre l’exposició “Gaudí va néixer al Mas de la Calderera de Riudoms” al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (Avda. Pau Casals, 84). La mostra té poc a veure amb el naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí tot i que s’al·ludeix als seus orígens. Basada en documents audiovisuals i breus textos, l’exposició és un recorregut pels elements més importants de la seva obra, buscant els fonaments que entranya la creació. Jordi Abelló explica que “el recorregut és una metàfora de la creació de l’art: el pensament, l’estudi de la natura, el buscar a dins d’un mateix, la importància de la llum i la devastació de l’home per aconseguir art al servei del poder”. La mostra permet situar-se a l’embrió de la creació i veure com és en aquest punt que s’inicia la creació. Les relacions entre els diferents vídeos han de provocar també noves associacions entre els espectadors.
Els vídeos que s’exposen són: La taula de Gaudí (2005). Recrea la taula de l’arquitecte (una rèplica de l’existent a l’obrador de la Sagrada Família) i els objectes que contenia, i com un nen s’hi acosta i indaga el seu contingut. D’on ve la Pedrera (2005). Un audiovisual que demostra que l’art es duu a dins. Gaudí va patir d’osteoporisi i les imatges contemporànies d’aquesta malaltia demostren que la Pedrera de Gaudí ja estava en els seus ossos quan la va dissenyar. La nova Història de l’Art (2011). El vídeo vincula art i poder. El seu principal mecenes traficava amb esclaus i explotava treballadors i menors. Gaudí ho sabia i va construir la seva obra malgrat aquest patiment obviant-ne les conseqüències personals. La seva font de finançament no està exempta de polèmica. És lícit que l’art netegi les consciències? Realment l’art ho justifica tot? L’art mata? Són preguntes que cal tenir present a l’hora d’apropar-se a l’art de Gaudí, segons Jordi Abelló. Saturn (2012). Un vídeo que posa al descobert el cervell del genial arquitecte i la imatge que conté. La melancolia és un dels sentiments que provoca la creació i està sota la influència del planeta Saturn. Abelló imagina que el cervell de Gaudí gestava imatges sota la mateixa influència. Geòmetra (2012). És un audiovisual inèdit i posa de relleu que fos geòmetra, entès com a sintètic. Jordi Abelló parteix de les làmines d’estudi de la seva època i imagina com buscava la forma a través del moviment concèntric i contrari al moviment de les agulles del rellotge (moviment que, per altra banda, recorda el de l’hèlix del genoma humà). La llum pinta (2012). També és una obra realitzada amb expressament per a l’exposició. Gaudí considerava que la llum al Camp de Tarragona tenia una amplitud de 45 graus i assegurava que era la ideal per veure amb claredat les coses. En aquest audiovisual, Jordi Abelló mostra com pinta aquesta llum sobre les parets de l’entorn. La producció dels vídeos ha anat a càrrec de La Ferida, mentre que els textos són obra de Màrius Domingo.