El jurat la setena edició del Premi Jordi Comas de Recerca Local de Castell-Platja d’Aro impulsat per l’Ajuntament de la mà de la Biblioteca Mercè Rodoreda, dotat amb 4.500 euros i la seva publicació en format de llibre, ha concedit un doble guardó premiant dos projectes d’investigació: El comerç de la sorra del comunicador i fotògraf ganxó Carles Torrent i Vilà sobre l’evolució del sector al municipi des dels seus inicis coincidint amb l’esclat turístic de la Costa Brava fins al present; i El Carnaval de Platja d’Aro: origen, història i evolució presentat a quatre mans pels periodistes gironins Josep Víctor Gay Frías i Carlus Gay i Puigbert, que analitza els antecedents i les diverses etapes de la celebració fins al seu format actual i la seva contribució en la promoció turística del municipi.
El comerç de la sorra pren com a epicentre de tota la revolució comercial del municipi la Platja Gran: la sorra com a pol d’atracció i fonament d’una economia que va fer possible tant el creixement turístic com la configuració d’un característic skyline amb que s’ha identificat, sobretot Platja d’Aro. També amb la memòria gràfica d’aquest procés l’autor vol explicar l’impacte que el comerç ha tingut en l’àmbit social i econòmic del municipi, però també de les poblacions veïnes i del conjunt de la Costa Brava, fins a esdevenir un centre comercial a cel obert, dissenyat des de l’espontaneïtat de tota una població que ha compartit un objectiu comú.
L’actual Carnaval de Platja d’Aro té com a antecedents les celebracions de de finals del segle XIX i primers del XX, amb els populars Ballets i els primers Balls de la Dona. La Guerra Civil i la postguerra van estroncar la celebració que malgrat tot va mantenir alguns balls de nits sota l’eufemisme de Bailes de trajes típicos regionales per aconseguir el permís de les autoritats. Amb l’adveniment de la democràcia la celebració va tornar a agafar volada amb diverses novetats inspirades en el Carnaval de Lucerna a Suïssa, on una delegació municipal s’hi va traslladar l’any 1975 per estudiar-ne el model. El 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses tan característica i popular.
El Premi de Recerca Local, escull projectes inèdits d’investigació que puguin esdevenir un treball de recerca sobre Castell-Platja d’Aro i S’Agaró en qualsevol àmbit: geografia, història, economia, turisme, aspectes socials, esportius, culturals, mediambientals, biografies, folklore... El jurat de la darrera convocatòria el van formar el llavors regidor de Cultura de l’Ajuntament, Lluís Pujol; el director de la revista Gavarres, Pitu Basart; l’editor de la Revista del Baix Empordà, Gerard Xarles i el director de la Fundació Jordi Comas, Lluís Poch. En aquestes moments ja és oberta la convocatòria de l’any 2019 que ha fixat com a data de lliurament de propostes el 5 d’octubre.
Les dues propostes guardonades prenen el relleu al treball guanyador de l’edició de l’any 2017: Ràdio Mi Amigo, de Joan Perich i Romero sobre la instal·lació a Platja d’Aro durant quatre anys, de 1974 a 1978, d’una de les emissores offshore o pirates més importants d’Europa. Prèviament, més enllà de la declaració deserta de l’any 2016, han estat guardonats els treballs: La Vall d’Aro en temps dels avis, el patrimoni enològic immoble de la Vall d’Aro, de Jaume Badia i Matas (2015); S’Agaró i l’arquitecte Rafael Masó: la ciutat-jardí de Castell-Platja d’Aro · Arquitectura, urbanisme i paisatge noucentista al Mediterrani, de José Javier Guidi Sánchez i Sílvia Gómez Bermejo (2014); Deutors i creditors a l'Edat Mitjana · El rol del crèdit a la comunitat rural de la Vall d'Aro al segle XV de Xavier Marcó; i Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro, de Jordi Bohigas (2013); i Nit d'Aro · L'evolució de les sales de festes i discoteques a Platja d'Aro, de Xavier Castillón (primera edició, l’any 2012). Aquests darrers tres projectes ja han estat publicats pel consistori en format de llibre i els propers mesos n’editarà tres volums més per elaborar una col·lecció de monografies locals.
Els Premis de Recerca Local de Castell-Platja d’Aro adopten el nom de Jordi Comas i Matamala (1945-2012), en record, reconeixement i homenatge a aquest empresari de l’hoteleria i la restauració amb diversos establiments al municipi, va ocupar la presidència i/o la vicepresidències de múltiples entitats turístiques i econòmiques (FOEG, Federació d'Hostaleria de Girona, Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, Unió d'Empresaris d'Hostaleria de la Costa Brava Centre o Skal Club d'Espanya). També estigué vinculat durant quatre dècades al Patronat de Turisme Girona-Costa Brava. Va formar part de l'equip de govern de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro (1970-1979), i contribuí a la transformació del Carnaval de Platja d’Aro, fa 40 anys, per convertir-lo en un esdeveniment de referència a tot el país. També s’associa el seu nom, justament, a la primera gran campanya de promoció turística internacional del municipi El amor se cita en Playa de Aro, entre d'altres iniciatives.
A les imatges, la Rua de Carnaval sota la neu el 1983 i els Ballets de Carnaval l’any 1936 i .