Inspai incorpora a l’entorn virtual l’exposició “L’Empordà íntim” de Quim Giró

Des del 3 de desembre del 2012 es pot veure a la pàgina web d'Inspai, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, l'exposició virtual L’Empordà íntim, de Quim Giró. Aquest entorn virtual impulsat per Inspai des de principis de l'any 2012 té com a objectiu difondre les col·leccions i els fons fotogràfics que gestiona el centre, a través de les exposicions. L'objectiu d'aquest servei és posar a l'abast dels usuaris les imatges de les exposicions amb les quals Inspai ha estat treballant aquests darrers anys. Permet visualitzar les imatges de les exposicions en format gran (i veure'n la presentació en pantalla completa), la tira d'imatges en miniatura, el títol de la imatge, una fitxa tècnica, la llista cronològica d'itineràncies i diversos documents complementaris. També es pot trobar informació de l'autor, com ara les seves adreces de blocs i de Facebook, entre d'altres. A més, aquest entorn virtual permet veure les exposicions a qui no les hagi pogut visitar o no pugui visitar-les, ja sigui per impediments físics, per motius de distància, etc. De fet, les exposicions virtuals esdevindran un testimoni permanent del que van ser les exposicions i aproparan el patrimoni fotogràfic al gran públic. En aquest cas, l'exposició que s'incorpora a l'entorn virtual és «L’Empordà íntim», de Quim Giró, que es va inaugurar el 3 d’octubre de 2006, al claustre del Palau de la Diputació de Girona, i que va ser organitzada per Inspai i l’Associació de Municipis Salines Bassegoda. Es tracta d'una col·lecció de fotografies que ens apropen visions, sensacions i mirades indiscretes de l’Empordà. L’Empordà, com pocs llocs, ha estat molt cantat, descrit i pintat. Quim Giró l’observa de manera indiscreta, mitjançant l’objectiu de la seva càmera, i ens apropa a unes imatges captades en el moment precís i amb la voluntat inherent a tota fotografia de perdurar més enllà de l‘instant en què són capturades. El temps passa, però la fotografia queda per fer-nos memòria d’un paisatge que no es veu a les postals turístiques i que, en canvi, és ben real i ben nostre.