El projecte per urbanitzar la Ciutadella, document del mes de l’Arxiu Municipal

Durant aquest mes de desembre la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Roses (AMR) permet consultar en el seu apartat El document del mes un gravat del Projecte d’Urbanització de la Ciutadella de Roses, datat de l’any 1918. La imatge mostra una perspectiva de la ciutat jardí ideada per l’arquitecte i paisatgista Rubió i Tudurí, en el moment en què finalitzaren els usos militars de la fortificació. L’arquitecte Rubió i Tudurí realitzà aquest projecte per encàrrec del promotor Joan Adolf Mas Yebra, amb motiu de la desafectació militar i la desamortització definitiva de la Ciutadella per part de l’Estat, l’any 1915. En aquell moment, el creixement de Roses passava per esdevenir un centre turístic elitista i burgès, clarament inspirat en les propostes europees del moment. En aquesta línia, la proposta urbanística de Rubió i Tudurí, s’estructurava al contorn d’una gran plaça major dominada per una font, on hi havien d’haver la casa consistorial, l’església i unes quantes residències de ciutat jardí rellevants que donessin solemnitat al nou centre de poder projectat per a Roses. El projecte també tenia en compte l’edificació de diversos equipaments públics com l’ajuntament, les escoles i un museu, mentre la segona línia de mar, es reservava a un gran hotel i un casino. Envoltant la ciutat jardí, s’hi construirien un seguit de blocs d’habitatges per a les classes populars rosinques, les quals no es veien excloses d’aquest nou model de ciutat. De tot el projecte d’urbanització, l’única construcció que tirà endavant fou la coneguda casa Neus (1929), la qual encara recorda avui dia el frustrat projecte d’urbanització de la Ciutadella. La paral·lització de l’enderroc dels trams emmurallats del principal actiu patrimonial de la vila va impossibilitar fer realitat el projecte de Rubió i Tudurí. El document pertany a la col·lecció municipal de gravats, Número 4. Porta per títol Proyecto de urbanización de la Ciudadela de Rosas. Perspectiva por Emilio Serra. 1918, medeix 52,2 x 35,1 cm i està emmarcat.