El Museu de la Vida Rural presenta la Nadala de la Fundació Lluís Carulla

El Museu de la Vida Rural i la Fundació Lluís Carulla presentaran el proper divendres 14 de desembre a les set de la tarda el llibre-nadala que anualment fa la Fundació. Es tracta d’una obra monogràfica que aborda un tema relacionat amb la cultura catalana. Enguany, l’escollit ha estat la fotografia contemporània des dels anys 70 fins a l’actualitat. S’encarregaran de la presentació el coordinador de l’obra i conservador en cap de Fotografia del MNAC, David Balsells, el fotògraf Carles Fargas i el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte. A partir dels anys 1970, els discursos de la postmodernitat van qüestionar els models de l’art modern, criticant-ne la forma de representar la realitat. En aquest context, la fotografia va esdevenir una eina clau per reflexionar sobre les arts visuals. A casa nostra, això va suposar un canvi respecte a la fotografia neorealista que la generació de fotògrafs de postguerra com Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Joan Colom o Ricard Terré havia esta duent a terme. Una nova fornada de fotògrafs (Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Àngels Ribé, Manel Esclusa, entre altres) va entrar de ple en l’experimentació artística, posant èmfasi en la crítica de la representació. A hores d’ara, nous fotògrafs orienten els seus treballs cap a les ficcions visuals. La Nadala d’aquest any recull articles de David Balsells, actual conservador en cap de Fotografia del MNAC i membre de la Fundació Forvm de Tarragona, l’historiador de la fotografia Juan Naranjo, la comissària independent Cristina Zelich, el fotògraf i comissari d’exposicions Rafael Levenfeld, el comissari d’exposicions i col·leccionista entusiasta Pierre Borhan i Joan Fontcuberta, que ha desenvolupat una activitat plural com a docent, crític, comissari d’exposicions i historiador, a part del seu treball artístic centrat en el camp de la fotografia. Com de costum, al final s’hi inclou la “Memòria de l’any 2012” de la Fundació Lluís Carulla. La publicació s’enceta amb la revisió i la reivindicació de la fotografia catalana contemporània de l’article de Balsells (“Fotografia catalana”) i es tanca amb l’aportació de Fontcuberta (“Una cultura visual postfotogràfica”), una anàlisi interessant de les dues grans revolucions en el món de la fotografia: la imatge digitalitzada i la consolidació d’Internet, amb la consegüent massificació de les imatges que hi circulen. Entremig, “Més enllà del blanc i negre. Fotografia a Catalunya (1970-1980)”, de Naranjo, en què s’exposen les transformacions que, a Catalunya, acabaren portant a la institucionalització de la fotografia; “Les primeres galeries de fotografia a Catalunya (1973-1983)”, de Zelich, en què es constata el canvi de paradigma en la concepció de la fotografia que suposaren les primeres galeries comercials especialitzades en fotografia al nostre país; un repàs global i indissociable de la fotografia i l’edició catalanes a Espanya (“La fotografia catalana en el context editorial espanyol”, Levenfeld), i la descoberta de la fotografia catalana per part del francès Borhan, redactor en cap adjunt de la revista Clichés, gràcies a la qual viatjà amb freqüència a Arles, Barcelona i Houston i entrà en contacte amb els fotògrafs del moment (“Amb Clichés, entre París, Arles i Barcelona”). Un resseguiment exhaustiu, doncs, de la trajectòria experimentada per la fotografia catalana en els darrers 40 anys, des dels primers reconeixements de l’important paper de la fotografia com a mitjà d’expressió i comunicació fins a les conseqüències de la irrupció d’internet en el món occidental en general i en les propostes artístiques dels fotògrafs catalans d’avui en particular. La Nadala de la Fundació Lluís Carulla és una publicació de caire divulgatiu dedicada a algun aspecte rellevant de la societat i la cultura catalanes, escrita per reconeguts historiadors i especialistes del nostre país. Aquesta publicació es repeteix any rere any des de 1967 i, amb aquesta, compleix 45 edicions. Els subscriptors de la Nadala, amb les seves aportacions, fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac, destinats al reconeixement de l’escola catalana i que ja porten 34 edicions. La pàgina web de la Fundació recull totes les nadales publicades des del 1967.