Villa del Arte Galleries presenta l’obra de Serge Mendjisky

Villa del Arte Galleries del carrer Tapineria, 39 presenta, per primer cop a Barcelona, l’obra de l’autor francès Serge Mendjisky. La Ville au Coeur és el títol de l’exposició individual que s’inaugurarà el 20 de desembre i que recull en 18 obres la mirada perspectivista de l’autor cap a les ciutats que van atrapar el seu cor durant els seus viatges. Pintor de l’École de Paris, Serge Mendjisky (1929) va estudiar Belles Arts a la capital francesa, on va poder conèixer i moure’s en els mateixos cercles d’artistes com Picasso, Soutine, Braque i Léger. A finals dels anys 90, la fotografia va començar a ocupar un lloc important en la seva investigació artística; tanmateix, aquesta evolució en el seu treball no el va fer esdevenir un fotògraf, sinó més aviat un artista multidisciplinari capaç de modelar i reinterpretar la imatge fotogràfica, captant el seu esperit darrere dels llocs i les coses. L’autor utilitza la tècnica del collage per alterar la imatge impresa en macrofotografies i donar forma a la seva visió multidimensional del món, creant així la tècnica perspectivista. La multiplicació dels punts de vista, el tall de tires d’impressions i la seva successiva reconstitució semiordenada són un clar homenatge, en clau contemporània, als cubistes que fusionaven les tres dimensions mostrant varis punts de vista en una sola imatge. Descomponent i recomponent les imatges d’algunes de les ciutats més importants del món, Serge Mendjisky crea nous i espectaculars escenaris urbans que qüestionen el nostre sentit de la percepció; homenatges als llocs on l’autor va créixer, Saint-Paul-de-Vence i París, s’alternen amb les vistes de Tòquio, Venècia, Moscou, Fes i Jerusalem. No obstant això, Nova York és la ciutat de la qual l’autor pren més la seva inspiració, per les seves línies verticals i els seus laberints de carrers tallats tan abruptament que es podrien comparar amb els canyons americans. Manhattan en particular, segons l’autor, per la seva eterna transformació i per la seva estructura repetitiva però sempre diferent, sembla donar ja de per si una sensació de fragmentació. A la imatge, "Twins Night", 2010.