La Galeria Miguel Marcos del carrer Jonqueres, 10 de Barcelona presenta del 15 de desembre del 2012 al 31 de gener del 2013 Figuration. Paintings and Drawings, una exposició que recull, sota el leitmotiv del figuratiu, l'obra de vuit dels artistes vinculats a la galeria més destacats del panorama espanyol de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta. Autors que,compromesos amb la generació de la qual van formar part, es van ocupar d'emfatitzar, difondre o defensar la pintura com a forma de vida i de pensament. Com ja va passar en Els anys pintats -mostra comissariada per Juan Manuel Bonet al voltant de la col·lecció de Miguel Marcos que es va poder veure a Saragossa (1994), Barcelona (1995) i Gijón (2001) -, aquesta exposició és un exercici que revisa i recorda les aportacions que aquests noms van deixar inscrites en el terreny de la figuració. Una col·lecció i unes aportacions que construeixen i defineixen algunes de les claus determinants per entendre aquesta nova generació. Així, i des d'aquest agafador discursiu, en l'espai galerístic dialoguen diferents maneres d'acostament ment a la figura viva o inanimada. Diferents formes de veure, de pensar o de comprendre que destaquen les qualitats i les varietats del pictòric, desvetllant una infinitud de possibilitats ques'articulen no només a partir de l'objecte de representació sinó també dels materials o suports
amb els quals es corporeitzen aquests objectes. El resultat, una mostra selecta i heterogènia d'obres que evidencien aquestes qualitats. En aquesta heterogeneïtat, la pintura terrosa i empastada de Barceló es troba amb la subtilesa i suavitat dels bodegons de Chema Cobo. La ferma decisió de la pinzellada negra sobre paper de Campano dialoga amb l'obra que va formar part del famós Tac de Manolo Quejido, el "telefonada". Se situa la colorista i monumental escena d'una cabra i el seu pastor projectada per Navarro Baldeweg davant les figures que Carlos Franco distribueix en un format estret i apaïsat. I també conflueixen la perspectiva nerviosa d'Albacete amb el cromatisme refinat de Juan Antonio Aguirre. Una confluència en què, com assenyala Bonet al catàleg de l'exposició ja esmentada, es comparteix un clar interès per obrir un debat al voltant de la intensitat de la pintura i per tornar a
cridar l'atenció sobre les respostes que els protagonistes d'aquesta generació van donar als reptes que es van plantejar en aquell moment. Un debat que serveix, en definitiva, per pensar "un present que segueix mereixent la pena, i que segueix provocant en nosaltres, bastant sovint, el tan injuriat entusiasme ".
A la imatge, "Copa" de Navarro Baldeweg.