Presentació del llibre "El Plaer de la Ciutat" de Xavier Monteys a l’Espai Mas d’en Dorra

El Plaer de la Ciutat és un llibre editat per l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona (UdG) dins la col·lecció Microgrames i recull un conjunt de dinou articles escollits entre els més de cent que l’autor, Xavier Monteys, ha anat publicant durant els darrers anys en el suplement Cultura del diari El País. En la presentació feta a l’Espai Mas d’en Dorra va obrir l’acte l’arquitecte Sílvia Musquera, encarregada de presentar els tres ponents: Josep Fuses i Comalada, arquitecte, i coordinador dels estudis d'arquitectura de la UdG, Maria Pia Fontana, arquitecte, professora de la UdG i editora del llibre i Xavier Monteys, arquitecte i autor del llibre. J. Fuses va elogiar el paper de Xavier Monteys com a crític que parla d’un tema des de la seva condició d’expert, que té un coneixement profund del tema, que també sap donar una dimensió didàctica a les seves observacions i que és capaç d’encomanar-nos la seva passió per un tema. L’editora M. P. Fontana va comparar l’estructura interna del llibre amb un parell de llibres d’Italo Calvino i va fer servir el símil per fer notar que “El Plaer de la Ciutat” és un llibre estructurat a partir d’un pla molt meditat, amb una estructura interna molt cohesionada però que permet ser llegit de manera fragmentada i/o desordenada. Fontana va dir que el que ens ofereix Monteys en aquest llibre és una invitació a renovar el plaer de gaudir de la ciutat, de totes les ciutats i d’una en particular: Barcelona. Durant la seva intervenció i en l’intens diàleg mantingut amb Josep Fuses, Xavier Monteys van insistir molt en el fet que vivim en una època de singularitats i això ha generat un problema, ja que la ciutat és inclusiva i molts arquitectes han volgut deixar la seva empremta singular en un espai, però sense tenir present el concepte de perspectiva, i això ha provocat un efecte desastrós i ha generat espais que són com una “Expo”. Els dos ponents van defensar la necessitat de parlar menys de la ciutat i mirar-la més i van oferir un munt d’exemples en els quals es fa evident que en molts aspectes ha caigut la línia divisòria entre la casa i el carrer. L’acte va acabar amb un diàleg viu amb els assistents i amb la reivindicació de recuperar l’esperit del flâneur, del que passeja a peu amb la mirada atenta i que s’atura a despullar qualsevol fet urbà i a fer-ho sense prejudicis, però sense perdre la perspectiva històrica en la que s’inclou. Preguntat sobre les seves preferències Monteys va manifestar la seva admiració per les obres que estan ben assentades, va fer un elogi de la gravetat i va posicionar-se com un fervent admirador del romànic enfront del gòtic.