El Museu dels Sants dedica una exposició a Ramon Amadeu amb la col·laboració del MNAC

El Museu dels Sants de Olot organitza l’exposició Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814),  amb la col·laboració el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta mostra es va inaugurar el dia 1 de desembre i forma part de la Mostra de Pessebres a Olot, que celebra el seu 20è aniversari coincidint amb la XIX Biennal del Pessebre Català, organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes. El Museu Nacional s’ha ocupat del comissariat de l’exposició, a càrrec de Joan Yeguas, conservador de l’Àrea d’Art del Renaixement i Barroc del museu i ha prestat 6 obres de la seva col·lecció. El nom de l’escultor Ramon Amadeu ( Barcelona 1745–1821) està lligat estretament a la ciutat d’Olot per la seva estada durant la Guerra del Francès, per les obres que hi va realitzar i pel vincle establert entre l’artista, els seus pessebres i la pagesia de la Garrotxa. Amadeu va tenir una formació d’allò més tradicional dins l’art barroc, el seu primer taller fou el de Josep Trulls entre 1756-1760. Tot i això, va buscar el reconeixement per part de l’acadèmia madrilenya de belles arts de San Fernando, reconeixement que va aconseguir el 1778. La producció que li va comportar més èxit i feina en vida fou la realització d’obres de culte per a esglésies i per a particulars, peces sovint menystingudes, però que cal fer notar per tenir una visió més global sobre l’artista. L’exposició recull, entre altres, un Ecce Homo (de 1815), una santa Anna i la Verge Nena (de l’antiga col·lecció Batlló) o esbossos per al santuari de la Mare de Déu del Tura. Amadeu ha estat molt valorat en relació amb les seves figures de pessebre. Obres elaborades amb un realisme idealitzat, barreja entre personatges reals que l’inspiren i figures arribades de Nàpols, donant lloc a peces d’estètica pròpiament romàntica: un món rural fet a mida per les classes mitjanes urbanes, estima patriòtica vers la ruralia catalana i obres no acabades amb total perfecció. Dins la temàtica de pessebrística, destaquem tres col·leccions: la Bolós (conservada a Olot), la Gelabert (d’origen olotí i disgregada en diferents museus), i la Bordas (de Barcelona).