"Els llibres d'Arranz-Bravo" s'exposen a la Fundació Arranz-Bravo

La Fundació Arranz-Bravo de l'Hospitalet de Llobregat presenta fins al 20 de gener del 2013 l'exposició Els llibres d'Arranz-Bravo.

El pintor, escultor, escenògraf i performer Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) va dedicar quasi tres dècades –els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat– a il·lustrar llibres d’artistes. Aquestes edicions de bibliòfil es realitzaven en col·laboració amb novel·listes (Baltasar Porcel, Camilo José Cela, Paco Umbral, George Orwell, Miquel de Palol), poetes (Francesc Parcerisas, J.M. Sobrer, Santos Torroella), pintors (Joan Ponç, Bartolozzi) i fotògrafs (Xavier Guardans). Virtuós innat (el seu professor de dibuix el suspenia perquè creia que calcava), Arranz-Bravo viatjà els anys seixanta a Itàlia. El pas de l’abstracció a una nova figuració i a les tendències pop fou progressiu en la seva obra. En les primeres peces figuratives i en el neofiguratiu que va realitzar a partir de 1967, sempre va maldar per emmirallar-se en l’home actual, per representar-lo en la plenitud de la seva condició humana tan polifacètica: les pors, els problemes, l’aïllament, les contradiccions... La consciència i acceptació de totes aquestes mancances van fer que l’artista abandonés el lirisme de les primeres obres. L’home és retratat des de múltiples punts de vista, simbòlics o realistes, però sempre punyents.

L’exposició   , a la seu de la Fundació Arranz-Bravo, recupera aquest vessant poc conegut de l’artista. La mostra abasta des dels inicis creatius del barceloní fins als nostres dies. La participació d’Arranz-Bravo en aquestes magnífiques peces bibliòfiles es manifesta a través de moltes tècniques artístiques, com ara la litografia, l’aiguafort, la il·lustració o el dibuix. Resulten interessants i d’una vàlua incommensurable les portades d’Arranz-Bravo d’algunes de les obres clàssiques més importants de la història de la literatura (sobretot hispànica), com ara La Celestina, de Fernando de Rojas; els anònims Lazarillo de Tormes, el Cantar del Mío Cid, el Romancero; el Llibre de la vida, de Teresa de Jesús; El Criticón, de Baltasar Gracián; Fuente Ovejuna, de Lope Vega; El Quixot, de Cervantes, o El sí de las niñas, de Moratín, entre molts d’altres. La seva col·laboració constant amb Rafael Bartolozzi, la seva sèrie de tauromàquies, els films com a director artístic... Arranz-Bravo és l’artista que identifica l’art amb una determinada idea de religió, en un sentit ritualista més enllà dels signes interns. Antiacadèmic radical, sense recórrer als manifestos ni a les capelletes, l’artista crea a partir del traç per l’itinerari de les seves passions, multiplicades com ell mateix i les seves tècniques creatives, que el condueixen a erigir-se en investigador de la condició humana més essencial a partir d’una tasca d’introspecció certament impecable.