Miquel Barceló, a través de la mirada de del Moral a la Galeria Eude fins al 26 de gener

La Galeria Eude de Barcelona presenta fins al 26 de gener del 2013 (la mostra ha estat prorrogada fins a l'esmentada data)  l’exposició del fotògraf francès, de pares espanyols, Jean-Marie del Moral (Montoire,1952) Miquel Barceló. Fotografies, en la qual es reflecteix d’una manera fidel com és el microcosmos de l’artista mallorquí. Gràcies a una trentena de fotografies, totes en blanc i negre, se’l veu treballant al seu estudi, a més d’imatges d’alguns objectes que el solen acompanyar durant el procés creatiu. Aquestes fotografies corresponen a un període molt determinat, com és l’etapa 1984-1987, època en què Barceló no tenia el reconeixement actual. Són imatges que Del Moral va obtenir dels estudis de Barcelona, Mallorca i París. Per acompanyar les fotografies s’exposen també sis gravats de Barceló del mateix moment, corresponents a diverses sèries, com per exemple les litografies en blanc i negre del 1984, en què el tema marí, un dels preferits de l’artista, és present a través d’una barca o d’unes onades, i també hi apareix una sabata, un altre objecte recurrent en la seva obra. Són  peces d’una gran força expressiva. La resta de gravats són tots del 1987, cas dels aiguaforts de la sèrie sobre les tasses; aquests objectes domèstics els sol representar apilant-los a mode de ziggurat, però amb moviment. El llit és un altre element que li interessa, tot recordant-nos l’obra de Tàpies, encara que Barceló li dóna un caire més humà, més proper, però no exempt d’ironia. Finalment, en Petit pomme de terre, observem el Barceló més poètic, en el qual la natura adquireix protagonisme en ser un element generador de vida. Tot aquest món íntim i personal de Barceló el representa des del 1985 Jean-Marie del Moral, que des d’aleshores ha publicat diversos llibres i catàlegs sobre el seu treball. Quasi bé totes les instantànies han sorgit mentre l’artista treballava al seu estudi. Va ser el pintor Campano el que els va presentar, i que va fotografiar també altres companys de generació, com ara Broto i Sicilia, i també Miró, Clavé, Fenosa, Saura i Arroyo, i els pintors nord-americans Litchenstein, Motherwell, Stella, Francis i Schnabel. De tots ha après molt, ja que ha procurat respectar les seves intimitats. És una observació silenciosa, callada i atenta, ja que el que veritablement el preocupa és l’entorn que envolta el moment creatiu de l’artista, més que no pas la seva pròpia obra. Per això fotografia els objectes que l’acompanyen, encara que per a nosaltres no tinguin cap valor, però per a Barceló sí que el tenen, i sovint apareixen en els diferents tallers que ha tingut. Per Jean-Marie del Moral, “l’estudi de l’artista és el seu millor autoretrat”. A la imatge, Barceló treballant al seu estudi de Paris. 11 de desembre del 1985.