Rosalia Pomés al Museu de l'Estampació

De l’11 de gener al 10 de febrer el Museu de l’Estampació presenta l’exposició e3 de Rosalia Pomés. La mostra s’inaugurarà a les set de la tarda. La técnica de gestió patrimonial del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, Assumpta Dangla ha escrit, referin-se a l’exposició que “Catalunya ha destacat, des del segle XVIII fins les acaballes del segle XX, per ser un centre de producció tèxtil de primer ordre. Aquesta activitat ha llegat uns testimonis que es custodien a nombrosos museus del país. El Museu de l’Estampació de Premià de Mar, l’únic de l’estat dedicat a les tècniques de coloració parcial del teixit, en reuneix una amplia col·lecció i dóna notes d’actualitat d’un sector que perviu, avui, discretament. El Museu ofereix un recorregut per la ciència, tècnica, art i disseny vinculats a l’estampació tèxtil, i abraça des de la creació del disseny original fins la finalització d’un dels processos d’acabat tèxtil més complexes. Mostra, doncs, testimonis d’una intensa activitat de creació de valor afegit. Amb la presentació de l’exposició itinerant  e3 (espero, enyoro, estimo), el museu posa en valor la vessant artística de l’estampació tèxtil i posa en relleu, alhora, l’empremta personal de l’artista plàstica Rosalia Pomés. Lluny d’oferir un producte serialitzat, Pomés dota d’aura les seves obres. Són empremtes de vida, enteses com a petjades, com a vivències recorregudes. Testimonis de sentiments i tradicions, conformen un relat íntim que ens parla de desig, de pau, de poesia nascuda de la pròpia experiència. Però també ens parla d’injustícia, amb una instal·lació que presenta, per primera vegada, al museu. Pomés mescla materials amb senzillesa i un profund respecte, els treballa amb processos acurats i els tracta amb sabiesa. Empra la llana verge com a llenç per a les seves pintures i busca aquesta fibra en el seu territori de referència, el Pirineu Català. Recupera també el valor intrínsec dels materials -la fusta reciclada, el paper, les fulles, les fibres vegetals, el coure esmaltat al foc- i, amb la llana com a pretext, crea composicions que conflueixen en unitat i esdevenen signes d’identitat, de presència. L’exposició, d’acord Rosalia Pomés, ens parla “del respecte, de la necessitat, de l’estimació, de la natura, de la relació entre les persones… de coses realment importants, i que de vegades no ens ho semblen”.