La Generalitat vol recordar i alhora retre un homenatge al pedagog, escriptor i activista cultural Joan Triadú amb l’exposició itinerant “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010” al Palau Robert. Un reconeixement a una trajectòria marcada per la seva lluita perseverant en defensa de la identitat catalana en un context polític i social difícil, i també per l’acció educadora que va portar a terme.
El Palau Robert de Barcelona inaugura l’exposició i la projecció de l’audiovisual sobre Joan Triadú el dia 17 de gener a les 18 h. La mostra es podrà visitar fins al 28 d’abril. La inauguració comptarà amb la presència del conseller de la Presidència, Francesc Homs. També hi seran presents, entre d’altres autoritats, el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el president de la Fundació Flos i Calcat i fill de l’homenatjat, Joaquim Triadú, com també altres familiars i personalitats del món educatiu i literari.
La mostra, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Flos i Calcat, es planteja en primera persona, a partir de textos seleccionats de les Memòries d’un segle d’or, un text de Joan Triadú que combina el gènere biogràfic amb el memorialístic.
El contingut de l’exposició, que té com a comissaris Susanna Àlvarez i Joan Josep Isern, es desenvolupa en aquests àmbits: Qui sóc i per què escric; Vinc del que en dic “de baix”; Tot s’ha de fer com si fos l’última vegada; Exigent en poesia; Al mig camí de la vida; Mestre és aquell que ens allibera, i Llegir com viure. La mostra aporta molta informació sobre la seva vida i presenta fragments de les seves obres, objectes personals, una selecció de cartes d’intel·lectuals com Carles Riba, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel...i un audiovisual en què Joan Triadú explica la seva trajectòria vital i professional.
L’exposició té continuïtat al Jardí amb una selecció de textos de Joan Triadú que posen de manifest la importància que donava a l’educació com a mitjà per canviar i millorar les persones.
Joan Triadú (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921—Barcelona, 30 de setembre de 2010) es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona. Va ser lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-1950), va intervenir en la preparació dels primers professors de català de la postguerra i en la creació del concurs literari de Cantonigròs (1944-68). Va col·laborar en les revistes Ariel, Pont Blau, Vida Nova i Serra d'Or i en el diari Avui. Va ocupar el càrrec de secretari tècnic d'Òmnium Cultural i de director de la Institució Cultural del CIC (Centre d'Influència Catòlica) i de l'escola Thau, i va ser fundador del Consell Català d'Ensenyament (1975).
L’escriptor i pedagog va ser distingit amb nombrosos premis i guardons (Premi Ramon Fuster per la tasca pedagògica, Creu de de Sant Jordi, Premi d’Honor Jaume I, Premi Atlàntida per la tasca com a crític literari, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Medalla al Mèrit Científic, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, etc), i el 1998 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.
Els llibres que va publicar en els darrers anys (Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent, Memòries d’un segle d’or i Textos i pretextos de pedagogia, 1938-2008) ressalten la rellevància de les seves conviccions patriòtiques i el situen com un referent com a crític literari i pedagog.
L’exposició comença el recorregut al Palau Robert de Barcelona i després es podrà visitar a la Biblioteca Joan Triadú (Vic); Casa de Cultura (Sant Cugat del Vallès); Museu de Granollers (Granollers), i Museu de la Vida Rural (l’Espluga de Francolí). En acabar el recorregut, la mostra tindrà una seu permanent a la Biblioteca Terra Baixa. Edifici de l’Energia (Ribes de Freser).
Coincidint amb l’exposició, el 4 d’abril s’organitzarà, al Palau Robert, una Jornada per analitzar la figura de Joan Triadú. El periodista i escriptor Agustí Pons, autor del llibre Joan Triadú, l’impuls obstinat (1994), hi pronunciarà una conferència. Posteriorment, s’ha programat una conversa entre Sara Blasi i Joaquim Arenas, moderada per Francesc Torralba, sobre el tema de l’ensenyament, i una segona conversa centrada en la poesia entre Jaume Subirana i Carles Duarte, moderada per Ramon Pla.