El proper diumenge, 27 de gener, a les 11h, el MUME de La Jonquera acollirà una projecció de l’aplaudit documental Conxita Badia no existeix. En aquesta ocasió es tractarà d’un passi especial. No només perquè tindrà lloc a la vila que va veure néixer i créixer la directora del documental, Eulàlia Domènech (1978), sinó perquè coincidirà amb la clausura de l’exposició temporal De Prada a Perpinyà. Pau Casals & el món de l’Exili. Reportatges del fotoperiodista Jean Ribière (1944-1956). Musa i Mestre, Mestre i Musa, reunits 66 anys després de la seva primera trobada clandestina a Prada, de nou compartint les seves vides amb l’exili com a escenari de fons. Per això, a més de la projecció, tindrà lloc una taula rodona en la qual es parlarà de Conxita Badia, de Pau Casals, de l’exili cultural i de la cultura catalana sota el franquisme. Serà el primer cop que es donarà a conèixer públicament part del material que la familia de Conxita Badia ha estat custodiant durant tots aquests anys, com ara correspondència entre els dos artistes, fotografies, partitures dedicades,… Pau Casals esdevé el segon gran Mestre de Conxita Badia arran de la mort d’Enric Granados, i ella al seu torn es converteix en la seva musa, col·laboradora i cantant predilecta. “Tot el que he escrit per a veu de soprano ha sigut pensant en tu. Tot, doncs, et pertany”, li escriu. En la Barcelona de la República, l’efervescent activitat cultural sovint té aquests dos noms com a protagonistes. Pau Casals funda la primera orquestra profesional de Catalunya, l’Orquestra Pau Casals, amb músics en nòmina, una experiencia sense precedents al país i de la qual ell mateix és mecenes. I Conxita Badia és la veu que tots els músics i poetes del moment volen per estrenar les seves obres. Badia actua amb l’Orquestra Pau Casals sota la batuta del propi mestre en més de trenta concerts. I també estan junts, assajant, la nit de l’alçament militar del juliol del l’any 1936, un emocionant episodi que justament es relata al documental. Després, als dos els espera un exili incert, però que no els separarà mai.