Presentació de les exposicions de Russ Heath i Irene de Andrés que se celebraran al Casal Solleric

El tinent de batlle de Cultura i Esports, Fernando Gilet, ha presentat en roda de premsa les exposicions de Russ Heath i Irene de Andrés. A l’acte també han assistit la directora gerent de la Fundació Palma Espai d’Art, Pilar Ribal, el comissari de la exposició de Russ Heath, Florentino Flórez, Fernando Gómez de la Cuesta, comissari i Irene de Andrés, artista. "Carn i acer. L’art de Russ Heath" al Casal Solleric – Área 1. Russ Heath va néixer a Nova York el 1926. Sempre s’ha considerat un il·lustrador que dibuixa còmics i des del principi de la seva carrera va intentar mantenir el control sobre tots els aspectes del seu treball, incloent-hi el tintat. Els seus personatges destaquen per la fortalesa que transmeten, combinada amb una elegància natural que es deu tant a les seves poderoses estructures com als seus precisos acabats. Molt jove va descobrir que el dibuix era la seva gran passió i s’hi ha dedicat tota la seva vida. A finals dels quaranta Stan Lee el va contractar a Atlas (després Marvel). Va transitar uns quants anys per tot tipus de gèneres, del terror al western passant per la fantasia i la ciència-ficció. Passa la dècada dels 50 a la National (DC a hores d’ara), per a qui factura historietes històriques i de supergrups com Sea Devils. Però sobretot destacarà per la seva dedicació al gènere bèl·lic, dibuixant cents de pàgines de Haunted Tank i Sgt. Rock. Aquesta col·laboració s’estén fins a principis dels setanta. Actualment viu a Los Ángeles, on es va traslladar als anys vuitanta per dedicar-se a la animació, àmbit de treball que ha seguit combinant amb la il·lustració. Irene de Andrés. "Idea. Donde nada ocurre" al Casal Solleric – Zona Base: A través de fotografies, noticies de premsa i objectes simbòlics, Irene de Andrés relata la història d’aquest peculiar espai que no va arribar a convertir-se en el temple de l’oci que pretenia ser i es va transformar en un longeu monument a les utopies frustrades del boom turístic i immobiliari que ha marcat el paisatge de les illes. Eivissa, mundialment coneguda com una destinació de diversió nocturna, va establir els seus vincles amb la xarxa del turisme internacional a través de l’atracció que exercien les grans discoteques, amb les seves promeses de festa, sexe i disbauxa. L’illa mateixa es converteix així en un espai d’oci, percebuda per molts dels seus visitants com un lloc aliè a la vida quotidiana, les seves normes i limitacions, un lloc en el qual només es concep la diversió. Les discoteques, com a recintes socialment i legalment designats per a la festa, defineixen entre les seves parets l’àmbit en què té lloc la supressió de les inhibicions que marca la rutina diària.Irene de Andrés explora en aquesta intervenció el solar i les restes d’aquest projecte atrapat en una xarxa d’enllaços legals, administratius i mediàtics. La imatge de l’imponent recinte inacabat es converteix així en un lloc d’indecisió, un “no-lloc” contemporani definit per la seva falta de definició i l’absència de trànsit humà, un residu d’aquest Tercer paisatge que Gilles Clément defineix.