Lluís Estopiñan, premiat a LensCulture Art Photography Awards

Lluís Estopiñan ha estat premiat a LensCulture Art Photography Awards per la seva obra ReVers B03, reconeguda amb una menció especial del jurat. LensCulture és una xarxa global de fotografia entre les mes importants del món, amb milions de membres. Aquesta convocatòria global pretén "trobar aquells qui realment estàn eixamplant els límits del mitjà a través de l'experimentació i la innovació creativa". Als "Art Photography Awards" s'hi han presentat milers de propostes procedents de més de 150 països i tenen com a objectiu "reconèixer i premiar els artistes visionaris que fan servir processos i imatges fotogràfiques en la seva obra" Són uns permis importants també per la composició del jurat, format per prestigiosos directors de museus i comissaris com Yasufumi Nakamori, comissari de fotografia de la Tate Modern de Londres, Kristen Gresh comissària del Museum of Fine Arts de Boston, o els directors dels museus de fotografia de Charleroi i del Pier 24 Photography de San Francisco, o la directora artística de La Fábrica Photoespaña. Segons Jim Casper, Editor en cap de LensCulture, amb seu a Amsterdam, "Lluís Estopiñan ha creat una rica i multicapa obra d'art que evoca la naturalesa canviant de la memòria humana i com sovint confiem en les fotografies per estimular o crear records. Un altre aspecte és la poca fiabilitat de les fotografies com a testimoni, amb punts de vista limitats i també subjectes a la deterioració, el canvi i esvaïment a causa del pas del temps.  Aquesta és una obra que, calladament, diu molt". La sèrie ReVers, encara en procés, que l'artista està desenvolupant durant la meva residència artística a Roca Umbert Fàbrica de les Arts i que s'ha pogut veure fins ara, de manera més o menys extensa a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona, a la Galeria Valid Foto també de Barcelona, a la fira Tbilisi Art Fair de Geòrgia i al Centre Cultural de Terrassa de la mà de la Galeria Espai G d'Art. La sèrie “ReVers” parteix de la idea d’ocultació definitiva de la imatge de fotografies antigues i de l’enigma i pèrdua de memòria visual que això representa. Enganxant-les per la cara de la imatge, ens mostren només el revers amb les eventuals restes de paper arrancat d’un àlbum, taques, marques, anotacions... ( una altra mena de memòria de l’acció humana i el pas del temps). En una ecologia “post-fotogràfica” de les imatges, no produïnt noves fotografies sinó recontextualitzant-ne d’existents, dotant-les de nou significat, hi revelo en emulsió líquida, una imatge procedent de plaques o negatius anònims antics, de persones pel darrere, com si girant la fotografia ( un gest que serà impossible ) poguéssim veure les persones de cara. O en actitud meditativa, suggerint la inaccessibilitat i inabastabilitat dels records. A la imatge, obra de Lluís Estopiñan.