"Explorant el traç" a la Galeria Marlborough, una visió calidoscòpica de diferents generacions

El dia 31 de gener s’inaugura a Marlborough del carrer València, 284,  de Barcelona l’exposició Explorant el traç que es podrà visitar fins al 3 d’abril del 2013. L'expressivitat del paper, la seva vivacitat evocadora i íntima, l'han convertit sovint en terreny fèrtil per a l'experimentació en nombrosos creadors. La seva utilització en l'àmbit artístic es remunta al començament del segle II, període en el qual va sorgir a la Xina. Si en un inici es va reservar per als esbossos, després se li va atorgar entitat pròpia. Actualment aquest suport es troba en un moment de plenitud, la senzillesa i fragilitat del paper, la seva delicadesa poètica apel·len a la immediatesa, a allò eteri, qualitats que connecten amb la sensibilitat contemporània. Explorant el traç inclou obres d'Alfonso Albacete, Avigdor Arikha, Fernando Botero, Martín Chirino, Juan Genovés, Luis Gordillo, Joan Hernández Pijuan, Abraham Lacalle, Lucio Muñoz, Pelayo Ortega, David Rodríguez Caballero i Tomás Sánchez, una mostra que ofereix una visió calidoscòpica de diferents generacions d'artistes que habitualment se serveixen del paper per explorar nous camins. Alguns artistes continuen utilitzant el paper com a material per als seus dibuixos preparatoris, aquest és el cas de Martín Chirino (Las Palmas de Gran Canària, 1925) que tot i això, els atorga una entitat plàstica pròpia. L'artista és més reconegut per la seva faceta escultòrica en la qual les màscares i els caps han suscitat sovint el seu interès. En els seus grans traços delicats i elegants fa seva l'avantatge del sil·logisme, menys és més. L'obra que s'exposa en aquesta mostra forma part de la seva sèrie Crònica del segle XX. En canvi, altres artistes com Avigdor Arikha (Bucovina, 1929- arís, 2010) no fan mai esbossos previs. El mateix pintor sostenia que "L'instant no es repeteix. Si ho retoques, ho desorganitzes. Jo no em puc permetre fer marxa enrere". A l'exposició podem veure un dels seus exquisits dibuixos, de traç nerviós, realitzat directament amb tinta sobre paper. El paper és el material que millor expressa "el no-res" per Juan Genovés (València, 1930). En l'obra que forma part d'aquesta mostra, precisament li va interessar deixar caure les formes sobre el buit, personatges que segons ens explica l'artista fugen cap a un espai de més harmonia, un espai on trobar un ideal de justícia. El paper és una constant en l'obra de Lucio Muñoz (Madrid, 1930 - 1988). Se serveix d’ell per introduir-se en l'abstracció, per esbossar i per composar. Experimenta amb el paper fins i tot fent-lo a mà, com veiem en el collage de l'exposició, amb la finalitat d'arribar a una obra cada vegada més depurada i més clara. A més del collage presentem dos dels seus delicats i singulars dibuixos de finals dels 70, poc exhibits. En les seves creacions, Alfonso Albacete (Antequera, 1950) estableix una comparativa entre les etapes vitals del cuc i de l'home. El pintor converteix el paper en registre de llocs, moments i sensacions de tots dos. La seva obra, de traços subtils, descriu la vida a partir d'aquests instants que evidencien les habituals tensions entre la naturalesa i l'ésser humà. De Fernando Botero (Medellín, 1932) s'exhibeix una aquarel·la de 2006. L'artista sent fascinació pel costat pintoresc del circ tradicional, i s'inspira en la seva poesia i plasticitat. Apreciem un contrast entre la malenconia dels seus protagonistes i la vivacitat de les piruetes que executen amb solemnitat. Les obres de Luis Gordillo (Sevilla, 1934) que es presenten en aquesta mostra tenen gran densitat pictòrica. Ell mateix explica que en el seu procés de creació barreja diferents tècniques de manera espontània, seguint el seu propi impuls. Res és estrany ni imposat en l'obra de Joan Hernández Pijuan (Barcelona 1931 - 2005). L'artista participa en la mostra amb la seva pintura d'espais i silencis aportant serenitat al conjunt amb la seva geometria íntima. La història de l'art i la literatura nodreixen les obres d'Abraham Lacalle (Almeria 1962) i Pelayo Ortega. Lacalle treballa habitualment amb aquarel·la sobre paper impactant a l'espectador per mitjà d'una singular juxtaposició de formes diferents i per la sevas personal sumptuositat de color. Pelayo Ortega (Mieres del Camí, 1956) aporta a la mostra dues obres poètiques d'estil depurat en les que la simplificació de les línies l'ajuda a abordar els temes de forma concreta, directa i concisa. També trobem a David Rodríguez Caballero (Pamplona, ??1970) que a través del vinil desenvolupa un dibuix gestual. Per "Explorant el traç" mostra dues obres executades a partir de la superposició de tires de vinil sobre paper, que es tradueixen en suggerents composicions geomètriques. I, finalment, Tomás Sánchez (Aguada de Passatgers, 1948) crea imatges profundes i espirituals de la natura. Les seves obres tal com Over Biscayne Bay I que es podrà veure aquests dies a Marlborough Barcelona, ??representen metàfores d'un paradís perdut. A la imatge, detall de "Tocata..." de Gordillo.