Eulàlia Grau, entre l’art i l’activisme, al MACBA

Mai no he pintat àngels daurats és la primera exposició monogràfica d’una de les veus catalanes més reivindicatives dels anys setanta i vuitanta s’exposarà al MACBA del 7 de febrer al 26 de maig del 2013, comissariada per Teresa Grandas. Entre l’art i l’activisme. Aquest és el tret comú dels treballs d’Eulàlia Grau (Terrassa, 1946), a qui el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) dedica la seva primera exposició monogràfica. Corrupció, explotació laboral, especulació immobiliària, els estereotips de gènere i, en general, la capacitat que tenen els mitjans de comunicació de masses per influir en la imatge que tenim del món, són els seus principals temes d’interès. A mig camí entre l’artista d’avantguarda i l’activista és considerada una de les veus més reivindicatives de la seva generació. La mostra ofereix una selecció dels seus treballs, que ella mateixa qualifica de retrats de la realitat circumdant. Quaranta anys més tard, bona part de les situacions que denuncia continuen vigents. Aquesta exposició, s’emmarca dins una de les línies de treball del MACBA que vol recuperar aspectes de la trajectòria d’artistes rellevants del nostre entorn, i que se centra en obres poc conegudes però significatives, com ha estat el cas de Benet Rossell, Joan Rabascall i Àngels Ribé. Mai no he pintat àngels daurats reuneix gairebé un centenar d’obres de la dècada dels anys setanta i principis dels vuitanta, moltes d’elles inèdites, que obliguen l’espectador a reflexionar sobre quins són els mecanismes en què es fonamenta la nostra societat, d’on procedeixen els valors imperants i com s’articulen els sistemes de repressió. La mostra també inclou una obra inèdita de producció recent, Me gustaría morir en un lugar donde nadie me viera. María (2011-2012) una projecció de fotografies sobre casos actuals de corrupció política i financera, com el cas Gürtel, Nóos, Millet i d’altres. Eulàlia Grau enuncia i denuncia la realitat, tot agafant imatges procedents de la premsa, que recompon i utilitza com a elements d’anàlisi per contraposició. Un mosaic de situacions reals aparentment inconnexes, que coexisteixen en el nostre sistema socioeconòmic i cultural. A la imatge, ?”Caps, calces i mitjons (Etnografia)”?1973?d’Eulàlia Grau. Emulsió fotogràfica i anilines sobre tela?107.5 x 103.5 cm?Col·lecció MACBA. Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Dipòsit de l’artista?Crèdit fotogràfic: Tony Coll