Notícies

Mor el filòsof Eugenio Trías Sagnier

Albert Mercadé barcelona - 11/02/13

Eugenio Trías Sagnier ha mort a Barcelona l'edat de 70 anys. Albert Mercader, col·laborador de bonart, va tenir la sort de ser alumne seu i ha escrit aquest text d'homenatge al gran pensador català, i sobretot, gran esteta. Les seves reflexions sobre pintura, cinema i música van ser fonamentals. Trias transpirava filosofia. El seu anhel era plasmar un ambiciós sistema de pensament d'una manera ditiràmbica, a la manera del Zaratrusta; i a més d'un ens va sacsejar els prejudicis enquistats a través de la seva paraula, tan aviat docte com endimoniada. Trias s'aixecava de la cadira quan encarava un tema transcendent, i es deixava lliscar, a través dels carrers d'un mapa conceptual perfectament reglat. El seu saber sobre el pensament, l'art i l'espiritualitat europeus era bastíssim. Era un dels millors platonismes moderns. En un entorn poblat de pensadors escèptics, messiànics o post-utòpics, ens parlava d'ideals, estructures i límits. I també dels orígens: el fascinava tant l'etimologia com la cartografia de les idees: trobava el sentit tant en la recerca primfilada del micro com en la sistematització de la troballa en el macro.

Trias era un comunicador finíssim però nostàlgic, conscient de la limitació del llenguatge escrit davant la poesia de matriu oral i arcaica. Encara que també admetia la funcionalitat d'un sistema d'idees al servei d'una col·lectivitat. En el seu sistema filosòfic la poesies era una vàlvula d'escapament necessària, encara que el seu destí era el renovament -la celebració- de la tossuda estructura de pensament i organització humanes. El punt de trobada entre poesia i sistema eren l'astorament (asombro) i el L'Èrtic, tal i com va reflexionar en els seus excel·lents treballs sobre estètica. Els seus seminaris eren rigorosament clàssics: un espai d'exposició d'estrats superiors de pensament, però també un enclavament on il·luminar a l'alumne des de la proximitat fraternal, acompanyant-lo a través del camí rigorós del saber. Recordarem sempre la candidesa i humanitat de Trias, que manifestava en el seu tímid somriure sota un corpós bigoti. El cel no té límits professor: gràcies i bon viatge.